sábado, 6 de septiembre de 2008

Pre-cursa Falset

Ahir divendres al bo de la tarde, quedo amb en Ronald per fer un reconeixement del que serà el circuit de la cursa de Falset. En principi, un entreno més d'aquest intens estiu. Però tots els esquemes de fer un entreno a ritme suau s'em trenquen quan en Ronald em confirma que avui hi ve un invitat, lo Toni Arbones.
Arribo a les 17.30h a la plaça de l'Artesana de Falset i als pocs minuts arribem ells dos. Salutacions, ultimem les "camels", i començem a córrer a un ritme suau i corredor. Amb en Ronald, ja mos coneixem de fa molt temps i sé com se les gasta, sabia que avui li fotria canya tot i surtint de lesió, amb l'objectiu de recuperar ritme i resistència. Pel que fa el Toni, no el coneixia personalment, tot i que n'havia sentit a parlar molt al blog dels ilercavons; tot un referent en el món de l'escalada a nivell nacional, internacional i desde fa un temps, inmers en el món de les curses de muntanya (12h 21' a la Carros de Foc versió skyrunner d'enguany!!). Suposo que sobren les paraules. Així que senyors, lo canguelis estava servit. Era conscient doncs, que avui suaria la camiseta i de valent!

En primer lloc i marcant lo ritme estava el Toni, seguit del Ronald i per últim un humil corredor que ja bufava! Mentre arribavem al coll de l'Eudalda, em vaig limitar a fixar-me amb l'harmonia dels moviments que feien tots dos al córrer, de les petjades, de la posició del tronc, de les inspiracions i espiracions... vaig intentar simular tot el que vaig poder. Abans d'arribar a la bonica ermita de Sant Gregori, lo ritme ja anava in crescendo i de seguida ja vam encarar el segon repetxón del circuit, per dirigir-nos al punt més alt, lo Morral. Lo ritme no parava de pujar i em va venir a la ment tot allò que lo mestre Farnós mos diu en alguna ocasió; separar cos-ment i tirar amunt, però xiquets, l'home del mall sortiria d'un moment a l'altre!
Tot i que lo Toni anava incrementant lo ritme, el fet de que pujessim lo Morral caminant rápidament em va fer baixar les pulsacions i estabilitzar-me una mica, em va venir fenomenal.
Vam xalar molt en les poques baixades tècniques incrementant lo ritme considerablement amb galleto inclòs del Toni contra dos pedres grans, per fer-se mal de collons. Es va aixecar rápidament i a continuar que no ha sigut res, impressionant!
Bordejem lo poble, i seguim pels camins dels masos i vinyers de Falset. Encarem els últims 10 kmts lo Toni com no, fresc com una rosa i lo Ronald i jo que ja estem tocats de valent. De casualitat miro el crono i no em puc creure que amb el que tenia que ser un entreno, pugui arribar a fer millor temps que el dia de la cursa de l'any passat. Arribem al poble. Xops, però satisfets. Lo Ronald segueix corrent perque d'aqui pocs minuts té una reunió i lo Toni i jo fem una horchata i una cocacola respectivament.

Com a conclusions, tot un plaer córrer amb aquests dos corredors però abans grans persones. Donar les gràcies al Ronald que tot i no estar fi després de la lesió, un any més, no l'hi ha importat prestar-nos una mica del seu temps per fer el circuit. Desitjar-vos molts ánimos amb la cursa, ho fareu de conya i segur que els corredors xalarem com enanos!!! I com es veu al fons de la fotografia del Toni, l'espectacle continua.
Un cop més, gràcies per tot.
Salut i avant!!
by eduard