miércoles, 15 de octubre de 2008

3ª Cursa de Muntanya

Ei, l'Edu m'ha dit quina cronica pot fer ell, i m'ha demanat que faci la meva.
Bé doncs sent realiste vaig sortir amb ganes de passam-ho bé i passant de l'Edu i l'Adrià que de moment, tenen un parell de martxes més que la resta, i havent preparat la cursa els tres ultims diumenges, però amb la novetat, que aquest és el primer any que l'entreno fent part del circuit, sense fer cap a Llaberia o Capçanes com l'any passat.
Eren les 9 i feia estona que estavem tots per la Foig fent fotos escalfament, petant la xerrada, a anant a fer un riu en grup.

Hora de sortir aquest any volia sortir més tranquil ja que el final era bestial, surto i intento anar detràs de Carles, portem un ritme similar i se que si vaig amb ell em controlare el ritme, a dalt al camí de Sant Blai em fico davant de Carles i continuo pel Grau però alguns corredors es fiquen entre els dos i el perdò del darrere però espero que baixant pels Fogassos m'antxampi, arribant ja al control em vec l'Edu caminat i coix, em diu que s'ha torçat el tormell i li pregunto que fa, primer em diu que no ho sap li dic que l'acompanyo però em diu que plega (encara va provar fins l'altre control, embustero), arriba Carles i em diu que té flató que m'espavili, bé m'he quedat sense companys, fico música i a seguir, Faig la Sabina de Polesso l'unic que m'animava era la baixada que hi havia , enfilo la Conca a peu i per dalt vaig seguint la gent aquest any he corregut més que altres edicions per la serra , la boira es fa cada cop més espessa, i fins i tot el grup de set ens despistem i em desoriento, sort que no anava sol encara hagués fet cap a l'Ametlla, poca estona desprès de passar pel costat de la Foradada m'enxampa Benavent i encarem la baixada, el vec tant embalat cara avall que dic es un bèstia però m'en vaig darrera d'ell va ser el moment que vaig disfrutar més vam deixar a tothom que portavem pel costat, i vam encarar els Borjos Benavent es va avançar cara amunt també em sembla que baixa, vaig baixant els Borjos i el vaig veient però un cop comencem la Garita, fico primera , reductura i parant a bufar, cada 10 metres, però tiro amunt que m'espera l'Alonso que ja fa estona a perdut una caixa de mitjanes, i lo més bonic baixar per la llena sen fa pesat per que em falten cames ja ni les noto. Un cop baix objectiu complert arribar, una bona dutxa i a esperar la propera edició. Ara tinc 10 mesos sabàtics.

Salut i Cames.
Toneto

martes, 14 de octubre de 2008

3ª Cursa de muntanya de Tivissa

Fa un mes vaig començar a entrenar els caps de setmana, per poder afrontar millor la nostra cursa ja que he estat tot l’estiu vivint del cuento o sigui sense entrenar. Que tindrà l’estiu?? apart de que fa calor.... com diria Pocholo “esta noche fiestaaaaaa” jajaja

Bueno, per fi el dia ja arribat. El temps es amenaçador però de moment ens respecta. Al camping m’esperen els Extremeros/es i entre xerrades i salutacions em vaig trobant els ilercavons, els uequeros, els del Trote, els canareus, entre d’altres, en fi sinó la llista seria infinita. A les 9 amb punt es dona el tret de sortida, fem la volteta de rigor per dins el poble i d’allí ens enfilem cap al Grau. Ja estem posicionats al grup del davant, dic posicionats perquè anem l’Edu i jo. Les sensacions son bones m’entres anàvem guanyant altura fins arribar el Monegret, des de allí comencem la baixada pel barranc dels Fogasos. Anem avançant a bon ritme, devíem portar uns 4 o 5 kms i es produeix el fatídica lesió de l’Edu. Vaig sentir el “crec” del seu turmell, se’l havia torçat. A partir d’alli vaig tingué que continuar sol i lo pitjor es que em vaig començar a ratllar. Perquè lo que li havia passat a l’edu m’hauria pogut passar a mi, a partir d’aquí vaig ser molt prudent i vaig perdre “l’instint assesino” (és com si se’m ves mullat la pólvora)... Això que arribo al segon avituallament i em comenten que vaig dins dels 20 primers. Les sensacions son bones, no em noto ni cansat ni forçat ni res de res. Al cap d’una estona faig cap al pujador de la Conca, allí havia el tercer avituallament, faig un trago d’aigua i amunt. Després d’anar guanyant altura per fi ja començo la serra de la Creu, on ens avisen de que hi ha molt mala visibilitat per culpa de la boira i fort vent. Tal com he anteriorment em noto com si tingues la pólvora mullada, portava un ritme que ja m’estava bé sense forçar la maquinaria. Passem la roca foradada i la visibilitat era molt reduïda i fotia un vent... anem avançant kilòmetres un grupet de 4. fins que arribem al punt de que ens perdem, no veiem cap senyal. Lo més trist de tot això es que jo que soc del poble i després d’haver-hi passat 25 vegades per allí d’alt, NO EM SE ORIENTAR. Amb tot això que comencem a mirar pels voltants i res de res, devíem perdut uns 4 o 5 minuts fins que ens decidim de tornar cap enrere fins que trobem algú. A no res veiem que en passen uns quants, els seguim i au cara avall. No res, faltaven entre 500 o 800 metros per arribar al coll de Monetze. Ens dirigim cap als Borjos, tornem anar el grupet de 4 que ens havíem perdut i això baixant atrapem a 3 corredors, però aquests ens fan de tap i no ens dixen passar. Que tinc que dir d’això... resumint que ens varem xupar tot el baixador dels Borjos a darrere d’aquells. Això ja em va acabar de ratllar. Ja havia perdut tota possibilitat de quedar mes endavant. Bueno, després ja ens enfilàvem ja al últim tram “el pujador de la garita”. Això va ser una clatellada important per a molts. Jejeje Ja d’alt de tot a la Llena, només quedava la baixa que m’agrada més del meu poble, fins arribar a meta. Final 2:56 i 20a posició general.

Estic molt i molt content com a persona que l’hi agrada l’esport. Un altre cop la diada a estat Genial ni que el temps no ens acompanyes. Gracies a tots els col·laboradors i totes aquelles persones que han fet possible que gaudiu d’un diada així!!
I com a Tivissà i extremero em sento malament, perquè tenia com a objectiu quedar mes endavant i se que no vaig donar tot el que tenia. Ho sento, l’any que be ho intentaré fer millor.

P.D.: Duar cuidat i recupera’t aviat, Xavi A. això també va per tu. Una abraçada


Salut i cames



By Adrià

lunes, 13 de octubre de 2008

III CURSA DE MUNTANYA DE TIVISSA VISTA DES DE L’ORGANITZACIÓ

Un any més (i ja en van 3!) després de mesos preparant la cursa i un cap de setmana de no parar, ahir es va celebrar la Cursa de Muntanya de Tivissa.
Tot i no córrer (la cursa) són moltes les sensacions viscudes, tant els dies previs com el mateix dia de la cursa.
Els dies previs, per acabar de tenir-ho tot a punt pel gran dia i per saber si, el temps acompanyarà i es podrà celebrar la 3a edició de la cursa. Que si falta l’arc, que si plourà a bots i barrals i caldrà tenir preparat un circuit alternatiu, acabar de marcar el circuit, anar a buscar el menjar i la beguda .......
El dia de la cursa perquè, sobretot, els participants disfrutin del dia.
Són molts nervis que valen la pena per veure com la gent disfruta (i pateix) de les muntanyes de Tivissa. Unes muntanyes per on ahir van córrer uns 230 corredors i corredores que van passar per paratges tivissans com el Grau (antiga via romana), la Sabina de Polesso, el Pujador de la Conca, la ja mítica Serra de la Creu (ahir tapada per la boira), els Borjos, el Barranc de la Foig i la Llena.
I és molta la gent que es movilitza pel dia de la cursa. Per això cal donar les gràcies als organitzadors, als col·laboradors, als que s’encarreguen de la web i les inscripcions, als que van a la muntanya, als que es queden al poble, a les que fan l’entrega de pitralls, als speakers, als rostidors/es, als que fan los bocates per als voluntaris, als que porten dies desbrossant i marcant, als que van decidir el circuit, als que el dia abans preparen les bosses amb els obsequis pels participants i tot lo fato pels avituallaments, als que no hi van poder ser perquè esperaven a que Didac sortís (FELICITATS PARELLA!), als que fan fotos, als que animen, a les tancacurses (o basureres) .......... MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!!!!!
Ah! I sobretot, sobretot, als participants! tots els que heu vingut feu possible que es celebri aquesta cursa, MOLTÍSSIMES GRÀCIES!

Us hi esperem l’any que ve!

SALUT,CAMES I KMS!