martes, 15 de diciembre de 2009

Temps de neu!!

Tal i com diria Cruiff;

Automaticamente...

Com que ha nevat i perquè aneu agafant el "gusanillo" (que ja fa mesos que el tinc) jejeje aqui us deixo el video de les nostres mini vacances d'hivern als Alps que vam fer la Thais i jo (adrià). No dirè que "espero que us agradi" sino que quan em vegiu "no se'n fotiu massa de mi."!!! ;-)

Bueno "enxufeu els altaveus i foteulos a tota castanya"!!

Apa aqui us deixo el nostre video: Amb un parell....d'esquis.

http://www.youtube.com/watch?v=hmIA50nmhQ4

Salut i neu, molta neu!!


By Adrià

miércoles, 9 de diciembre de 2009

Llicències federatives 2010

Molt bones companys/es!!


A partir d'avui dia 9 de desembre, ja es poden tramitar les llicències federatives de la FEEC. (quadre de preus anuals).

Tots els interessat que vulguin tramitar la llicència FEEC necessitem que ens feu arribar la següent d’informació al correu adriatp@hotmail.com per poder tramitar la llicencia.

Nom:
Cognoms:
DNI / NIF:
Data naixement:
Adreça:
Població:
C.P.:
Província:
Telèfon:
e-mail:
Modalitat de la Llicència FEEC:

I fer d’ingrés pertinent al numero de c/c de "La Caixa" 2100 - 4746 - 51 - 0100118482 (Posant nom i cognoms, concepte LLICÉNCIA FEEC.)

Si teniu qualsevol dubte envieu un e-mail o bé truqueu al 616 65 91 80 (Adrià)


Extrem Team Tivissa

domingo, 8 de noviembre de 2009

I CURSA DE LES ROQUES

Au, un altre diumenge de matinar i passar fred (moooooolt fred, amb vent i aigua durant tot lo matí). tant és així, que la Berta ha hagut d'estrenar equipació d'hivern a Horta de Sant Joan.
Sí, sí, avui tocava anar a Horta, a la Cursa de les Roques, perquè tenia lloc la primera edició d'aquesta cursa i última cursa de la temporada de muntanya del circuit de les Terres de l'Ebre.
Ha sigut una cursa especial ja que molts trams passaven per les zones devastades per l'incendi que van patir a Horta aquest estiu i perquè servia d'homentage als bombers que hi van deixar la vida. És per això que el dia ha començat amb la lectura d'un poema molt emotiu i un minut de silenci d'aquells que et posen la pell de gallina.
Després, sortida conjunta dels vora 240 participants, que han disfrutat i patit d'un recorregut que alternava zones cremades amb altres que mostren la bellesa dels boscos i paratges més emblemàtics del terme d’Horta, com són la muntanya de Santa Bàrbara o les valls de Montsagre.
El primer en arribar, Kiko Martí, amb un temps de 2:20 hrs.
Després han anat arribat tots los altres, amb pressa per dutxar-se i així entrar una miqueta en calor.
L'organització mooooolt bé, l'ambientillo a l'arribada de la cursa (plaça del poble) genial, la botifarrada al poliesportiu astupenda, la bossa de regals de conya, llàstima de les dutxes.......amb aigua freda!!!!
Després de jalar i xerrar amb lo personal, cotxe i cap a casa, que fa fred i vol ploure.
Au pos, una altra cursa marcada al calendari i a descansar, que la temporada de curses de muntanya s'acaba i al 2010 hi haurà ...... 19 curses al cicuit de les Terres de l'Ebre!!! algú les farà totes????

sábado, 31 de octubre de 2009

TSM -TRAIL SERRA DEL MONTSANT-

Tot just fa una setmana la familia Alonso Vidal (m'agrada com sona) erem a Cornudella del Montsant perquè Xavi corria al TSM, o sigui, Trail Serra del Montsant.
Res, una cursa de 33 kms per part del Parc Natural de la Serra del Montsant i amb uns 975 metres de desnivell positiu.
La carrera, com ja he comentat, començava a Cornudella i agafava el camí dels Cartoixans fins a La Morera. D'allí cap al Grau de Salforés (ja al Parc) i cap a la Serra Major, tota una senda skyline amb vistes al mar i als pirineus (Xavi diu que la vista era impressionant). Un cop allí, els corredors es dirigien al punt més elevat de la Serra Major, la Roca Corbatera, amb una alçada de 1.163 metres i després iniciaven la baixada, passant per Albarca i agafant de nou el Camí dels Cartoixans.
Pocs participants (uns 50) per una cursa on Xavi va fer un temps de 3:42 i va quedar ......... QUART! Sí, sí, va anar taaaant ràpid que una servidora no va arribar a temps per veure l'arribada triomfal.
Poca cosa més a dir, molt poc ambient, organització justeta i cap a Fira. Sort del paisatge i la classificació! i de Ramon Sastre! gràcies a ell Xavi va poder córrer (calia portar manta tèrmica i Xavi no portava res de res, i ell li va dónar part de la seua).

Au, salut i cameeeees!

La propera ...... Horta de Sant Joan!

lunes, 19 de octubre de 2009

I ELS GUANYADORS ABSOLUTS SON... DAVID I PAU

Collonut, es el que ens ve al cap quan pensem amb la cursa d’aquest diumenge... Com hem xalat tots plegats!!!

La Cursa d’enguany va començar a prepar-se durant l’estiu: diverses reunions van servir per millorar el traçat, la gestió d’inscripcions, fer les comandes de material, contactes... des de l’organització patiem pel mal regust pel temps de l’any passat, estavem una mica desinflats... a mitjans d’estiu vam fitxar un parell de megacracks, el Pau i en David, que malgrat estar d’expedició per alts cims, van motivar-nos a fer-ho tant bé com fos possible... i compartir-ho amb tots els amics que teniem plegats... que en son una pila...

Els dies previs, van ser els de mes feina: desbrossat dels nous trams, fer el marcatge, pujar aigua als avituallaments allunyats, muntar cordes, gestionar les inscripcions, recollida de material,... lo tipic.

I el diumenge: Cursa dedicada al parell de fanàtics de la muntanya, amb mes de noranta col.laboradors pels controls, mes de tres-cents participants, i una gentada acompanyant-nos a tots plegats.

La cursa, ja us l’hem explicat abans, un recorregut suau de principi, endurit a la segona meïtat on s’alternen trams de trotar amb zones tècniques, i de derrapada en algun sector... l’arribada una alegria pel cuerpo!!! Crits, ànims i un lot atapeït per passar els freds de l’hivern. El dinar l’endrapem amb satisfacció, un beure i la celebració del record de tots plegats d’aquest magnífic dia amb les families del Pau i el David.

Al final per als mes “cabres”, els merescuts trofeus: van fer uns temps que de dir-ho en una altra època ningú s’ho creuria.

Res mes, una abraçada als dos triumfadors de la jornada, mos veiem...

Ricard

CURSA DE MUNTANYA 2009



Abans de la sortida un minut de silenci, per al David i en Pau, l’emoció d’aquest moment ens va acompanyar tota la resta del dia... desprès de la traca que marcava la sortida, vam encarar els primers kilòmetres, com sempre passa, vam anar molt ràpid, travessant el poble fins la pujada de Sant Blai, on vam retornar a Tivissa pel cami ral. Retornats al poble, vam poder saludar a tothom abans d’agafar el cami de la Llena. La pujada va posar-nos a lloc: vam suavitzar el ritme, començavem a endinsar-nos cap a la muntanya i comencem a trobar els grups d’espontanis i gent dels controls animant-nos, un bon rollo que no vam deixar de trobar a partir d’aquell moment a cada cantonada del recorregut. El primer control al coll de la Llena, un glop ràpid i vinga pista avall cap al Barranc dels Fogassos, per un tram còmode per poder còrrer i anar guanyant posicions.

Encarem la sendera a la Sabina de Polesso, una pujadeta que va seguida del descens per la primera zona tècnica (primer test als turmells), abeurada a mitja baixada cap a les Coves de Vilella, i retornem a la pista del Barranc dels Fogassos. Trobem l’avituallament situat abans de la pujada del Coll de la Conca, els cartells ens recorden que agafem forces per la butifarra de desprès... crits, ànims i pit-i-amunt...cap a la Serra de la Creu, al coll de la Conca, comencem a notar el ventet i la solina que ens acompanya en tot aquest tram, cap cot, pitjant els genolls i vinga, amunt!!! Encadenem els lloms de la carena fent el saltinbranqui fins a la foradada, on fem una parada per agafar forces i contemplar les vistes del Delta i les muntanyes d’aquestes terres: Tivissa, el Cardò, el Port, Montsià, Pàndols, Cavalls, Terra Alta,... a partir d’aquest moment comença la veritable “zona tècnica”, apretem les dents i enllacem les zones de rascadetes de la garriga baixa, els pedruscalls i lliseres on no s’ha de badar. Passada la zona de les carboneres, ja veiem tot el personal que hi ha al cim de la Tossa, una paradeta per fer el café amb l’Eduard, i fer la pujada final sentint els crits d’ànim dels hooligans que ens esperen a dalt.

El pas pel control de la Tossa, ens indica que gairebè ja està tot fet, això si! Baixada directíssima cap al Coll de la Llena on retrobem als amics que no veiem des de feia una horeta i mitja...o més. Recuperem forces, ens hidratem, i ràpidament ens dirigim al barranc de la Foig, per fer l’equilibrista davant del videoman: el “bigbrothrer catcarrasquet”... boníssim, mireu els vidius i ho entendreu...

La remuntadeta que ve desprès es la sorpesa d’ùltima hora “marca de la casa” per posar a prova les forces de flaquesa, i llançats avall per les cordes, sentim el rebombori de l’arribada a sota nostre. Un parell de lliseres i quatre pedretes, i encarem el carrer de la Foig per creuar l’arribada, recollida d’obsequis, i fer un refrigeri ben merescut amb la llangonissa i un gotet de cervesa...

FELICITATS A TOTS ELS CORREDORS, ACOMPANYANTS, VOLUNTARIS I ORGATZA... ELS LESIONATS TAMBÉ (cuideu-vos que l’any que ve hem de guanyar el pernil)

miércoles, 9 de septiembre de 2009

L’ XTT a la BEN NEVIS RACE 2009

Ben Nevis Race (16km aprox. Ben Nevis 1344 msnm. cim +alt de UK): la bomba! Qui em coneix, sap per un costat, la meva devoció per Escòcia, i per l’altre lo feliç que em sento corrent per la muntanya, així que, no fa falta dir que la Ben Nevis Race és la combinació perfecta: escòcia + muntanya = bomba (encara que no m’imaginava que seria un bomba d’aquest calibre!)

Les coses aviat van començar a torçar-se: l’Adrià no es trobava bé i va decidir no correr, així que aniria tota sola (bueno, sola sola no, acompanyada de 600 escocesos, que no sé que és pitjor!). Dues hores abans de la sortida encara no estava clar si es correria o no, ja que el mal temps era considerable. Tenia por, de pensar que corria sola amb aquell temporal, m’havien dit que no hi havia ni senyalització (campi qui pugui, i per on pugui!) ni avituallaments, i a més, no sabia com respondria el meu genoll, i pensar amb tornar a fer-me mal també m’assustava.

La sortida va ser molt maca, es donava un tomb a peu a un camp de gespa, darrera d’una banda de gaiters que tocaven l’himne escocés, fins a la posició de sortida. Els dos primers km aproximadament eren d’asfalt fins emprendre una sendera pedregosa que començava a pujar i pujar. De fet, perquè us faciu una idea, deixant de banda aquests 2km del principi, la cursa es podia dividir més o menys en tres trams. Primer, una sendera pedregosa molt colapsada de gent. Al segon tram desapareixia el camí, era una zona d’herba molt mullada, i amb molts barrancs. I el tercer tram era…que us diria jo, una macro-tartera. Durant tota la cursa la visibilitat no era major de 30m, plovia molt, i l’aigua, amb l’ajuda del vent picava amb força a la cara.

Tot i el mal de genoll, les ganes em van fer seguir i així vaig arribar al cim, on s’entregava un penjoll amb el número de dorsal (control d’arribada al cim). Em diran ploramiques, però quan vaig donar el penjoll vaig plorar com una madalena, de pensar que havia assolit el meu objectiu: pujar el Ben Nevis. Tocava baixar, i que dir de la baixada…un riu de relliscades, cops de cul i caigudes. Durant la baixada em vaig desmoralitzar moltíssim, per les múltiples vegades que vaig caure i totes les adversitats que m’envoltaven. Quan vaig arribar a meta vaig pensar: “esteu locos!”

Fent balanç: genoll destrossat, munyeca esquerra oberta, braç dret desmanegat, fang i aigua fins les orelles..però després de 3h i 17min vaig completar la meva 1ra Ben Nevis Race, i dic 1ra perquè l’any que ve m’hi tornaran a veure! (però ploraré una mica menys perquè ja sé lo que hi ha J )
Salut i cames! (i a poder ser…un genoll!)

I visca Escòcia!!!!!

by Thais

martes, 28 de julio de 2009

Hola! Sóc la Berta, nou membre de l'XTT.
La samarreta em va una miqueeeeeta gran, però que voleu, només tinc un mes!

miércoles, 24 de junio de 2009

MENOS MAL QUE NOS QUEDA PORTUGAL! (Siniestro Total)



Saben aquel que dice... que la setmana passada, coincidint amb el Sonar a BCN, el nebot del presi d’Andorra, va anar a trobar el cónsul americà: escolta mano!, que el tiet m’ha dit que et declarem la guerra, Fuck diu el yankee, i perquè?, doncs el tiet s’ha emprenyat amb aixo de desmantellar els paraísos fiscals, i si valtros que aneu repartint garrotades als que es reboten, naltros també…Shit…incredibol…que no saps que t’enviem la flota i us ensorrem…Psè, li diu el xaval, pel Segre no hi passen els barcos…Well, doncs amb els avions us ensorrem a la misèria com a Irak…Buenuuu, com encertin tant com a Afganistán, bombardegeu territori Francès i ja sabeu com les gasten aquells,,, li diu lo nano. OK, pues us enviarem els marines per terra, i us rebentem el pais. El xaval s’ho pensa, truca al tiet, i li pregunta al cónsul, de quanta gent estem parlant? Pel cap baix un milió tres-cents nou efectius!...ho consulto espera…ec! Que no pot ser...ho deixem per un altre dia si et sembla, fins que acabem l’ampliació de Caldea per fer-hi lloc pels presoners…que naltros aixo de garitos com Guantánamo no en gastem!


Enmitg d’aquest clima pre-bèlic, una delegació de Tivissa, ha visitat les futures instal.lacions dels marines presoners, i hem pogut participar en un parell de maniobres de les milícies internacionals. La seu ha estat a Canillo, on el dissabte vam arribar el grup de corredors (Edu 1, Edu3, Jaume, Maria, Adrià i Riki), les enginyeres (Irene, Thais, Marta) i els supporters (Rodric i Eloi). Des de l’arribada, la cordialitat va ser la nota dominant, la duresa de l’estada en es va notar pel pas per les piscinetes amb virgueries d’aigues a rajolins, les saunes i d’altres trastes per posar-te a estovar. Les instal.lacions estaven dirigides per un comando de portuguesos, que malgrat l’aparcament era de pago o calia portar barret a les instal.lacions, quan ens saltavem el reglament es feien el suec. Una vegada ens haviem arrugat, l’edu X i l’Adrià, van emparrar-se per la directa al cim del damunt dels apartaments. En Jaume que els tenia d’acompanyar es va trobar indisposat, i seguint les recomanacions mèdiques es va quedar amb l’Irene fent una sessió d’SPA.
La resta vam intentar seguir la pista als corredors amb els remontes mecànics, i val a dir que ja eren al capdemunt quan vam arribar! Xapo!!! Vam gaudir tots plegats de les vistes i cap avall (amb el teleferic). Al vespre, per grupets vam anar de visita a fer uns tantos a la taberna irlandesa, on els supporters hi havien fixat la seu, fent tasques de recollida d’informació amb la complicitat del portugués local seguidor de la furia espanyola. Hi va haver un intermedi per fer el sopar, i desprès els supporters ens van deixar per anar a conèixer tribus andorranes amb la furia andoportuguesa. L’endemà al mati, preparatoris per la cursa, deixem el camp d’internament sense problemes gràcies al tracte preferent del responsable d’aparcament portu-suec, i venga cap avall, per començar la remuntada. La cursa va ser entretinguda, el denominador comú es que a tots ens va faltar l’aire! El recorregut es relativament curt i costerut, passant al principi per un bosc de pi negre, on segueixes corriolets de la Heidi. Una vegada es superen els trams d’obaga, s’arriba als pedregars de les pistes d’esqui, aquesta zona, es pot començar a rodar amb mes facilitat, val a dir que encara queda alguna pala herbosa d’aquelles que enganyen, i et trenca si vas massa fort. A mesura que guanyem alçada, les vistes dels cims ens disteuen una mica més del compte, compte amb les torçades! Mes d’hora del que ens pensavem, els cuers arribem al cim on la resta dels companys ens esperen amb crits d’empenta i unes cervesetes ben merescudes! La resta es història, algun afortunat s’ha endut algun regalet, i la resta hem pogut assaborir les delícies d’una estada a Portugal que de ben segur que repetirem...si no esclata algun conflicte bèl.lic a Andorra... Salut.

viernes, 29 de mayo de 2009

De Llaberia a Tivissa pel cami ral

hola a tots,

El proper diumenge dia 7 s'ignaugura la recuperació del cami ral de Llaberia a Tivissa, que passa pel mas del Ramer, el Montalt, Capcir i Natocs. Es la via mes directa entre els dos pobles, sense tantes giragonses com fa el GR-7. La sortida consisteix en pujar en autobus fins al poble de Llaberia i retornar a peu cap a Tivissa. Es una bona oportunitat per conèixer el cami de baixada, els que ho vulguin poden anar més ràpid (secció sabatilla lleugera) i la resta dels mortals anirem a ritme de transport a bast. Pels de les sàrries la durada prevista es d'unes 4 hores, i els esventats ja m'ho direu...

No cal dir que cal anar preparats convenientment: xorisso, pa de quilo, bota de vi, bones espardenyes i barret de palla.
Sortida: a les 8:30 de la parada d'autobús de Tivissa. Cal inscriure's previament a l'oficina de Turisme de l'Ajuntament de Tivissa, Tel 977417551
Organitza: Consorci de la Serra de Llaberia i l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament
PD: els que volgueu saber com s'han fet els treballs de recuperació, el dissabte a les 19:30 fem una xerrada al Casal
Aupa, espero que s'hi apunti força gent Riki


martes, 26 de mayo de 2009

Cursa de Pauls

Em toca fer la crònica, que .......ns.

Es diumenge i sembla que faci'm concentració, ens trobem quan la majoria van a dormir, i anem a Pauls, avui lloc de concentració dels corredors de muntanya de les nostres terres, amants de la natura, del patiment, de lesforç, i de la superació.

El dia es perfecte esta una mica tapat s'escapa alguna gota però només alguna, fa una mica d'aire, en alguns punts i hi ha una mica de boirina, llàstima perquè aquesta no ens deixa disfrutar de més paisatge.

Arribem a Pauls trobem els companys, perfecte per la foto de família, encara fem bones cares, agafem els dorsals ens preparem, primer surten les noies i després sortim els nois.

A la sortida fem un tomb pel poble per tal d'estirar la curs, ens intentem situar bé per no tenir embussos al començar els senders, i pugem el primer dels sis pics, es una cursa molt tècnica sempre per senders amb 3800 metres de desnivell acumulat, sense cap mena de dubte la més dura que he disputat fins ara, també la més bonica, per la diversitat de muntanya, crestes i boscos vells, amb senders nets i bonics amb baixades tècniques, i pujades que gairebé quan t'atures per mirar el cos se'n va cap enrere, passant entre mig de les roques abans de coronar la Mola Grossa, crestejant al Montsagre i gairebé esgarrapant al terra per pujar a la Punta de l'Aigua, en fi grans dificultats, les quals donen molt mèrit a tots els companys qua l'han pogut disfrutar fins al final.

Com deia em situo bé al començament de la cursa intento reserva'm una mica però al mateix temps d'agafar un ritme bo per poder apropar tant com pugui als corredors que estan situats davant, transcorren els quilometres però no tinc sort i se'm comencen a carregar les cames, les pujades son duríssimes, i tinc que baixar el ritme per un moment penso en abandonar la cursa però s'ha d'apendre a patir vaig baixant, encara es pitjor baixo més malament que de costum, estic decebut en mi mateix tinc ràbia per no estar millor, contra les meves cames, perquè no porten el ritme que m'agradaria, vaig veient desaparèixer els rivals que tinc davant intento no gira'm, darrere ve tota una filera extensa de corredors, es hora de mirar endavant i anant fent una paseta i desprès un altra, començo l'ultima baixada i la més llarga, i la gent dona tot el que té i vaig veient com em passen vaig donant pas, el pròxim dia espero que me'l donin a mi, a un parell de quilometres del final em passa l'Adria, ell almenys ve fort i li dic que en pot agafar un parell, que s'espavili, acabo de baixar amb companyia d'un jutge que es dirigeix a l'arribada, un cop allí a esperar als companys.
Van arribant tots, en cara de cansats però contents d'haver acabat, però amb un degoteig de noticies, en l'estat de la Thais, primer que li feia mal el genoll, i desprès que ha hagut de plegar, a més a més un cop abandonada la cursa, va haver de baixar tota sola per un camí sense senyalització, i espavilant-se per ella mateixa.
Thais,esperem que et recuperis aviat, i no tinguis pressa jo també faré uns dies de descans.

Classificació

                                                                  
9 Maria Bordera Bordera                     4:03:24 

32 Adria Tomas Perello                        2:51:48
34 Eduard Bordera Quintana               2:53:44
44 Josep Mª Benavent Micola             2:59:38
149 Xavi Alonso Anguera                     3:26:11
150 Josep Mª Gonzalez Pentinat        3:26:11
179 Joaquim Pujol Sarroca                   3:32:19
183 Javi Gonzalez Rebolo                     3:33:00
190 Jaume Rojals Pentinat                   3:34:38
206 Antonio Silva Hidalgo                    3:37:54

Enhorabona a tots, salut i cames extremeros.
P.D. Un poc llarg by Toneto

lunes, 18 de mayo de 2009

I Cronoescalada a les Roies de Cardet

Dissabte em vaig desplaçar fins Barruera, situada a la Vall de Boi. On es disputava la I Cronoescalada a les Roies de Cardet, amb una distancia de 4 kms i 1364 m positius.
A l’arribar el 1er que vaig fer es anar a buscar el dorsal i mirar quina de les muntanyes escalaríem. Totes ja em semblaven prou empinades. Jejeje
A les 16:30 es donava la sortida conjunta (dones i homes), que devíem ser uns 150 corredors aproximadament de les quals havia alguna que altra cara coneguda. Els primers metres els varem fer per dins de Barruera i desprès agafant un camí super empinat. Anava situat dins dels 30 primers, el ritme era molt fort i el pulsòmetre ja em marcava 180 ppm. Vam empalmar el camí amb una petita sendera i au, cap amunt. Seguia entre els 30 primers però el ritme era fortíssim i les pulsacions ja les tenia a 205 ppm. Brutal. Vaig afluixar una mica perquè vaig pensar “amb aquest ritme no arribo a dalt”, fins arribar a les 180 ppm. Això si, vaig perdre amb un moment unes 20 posicions. Ja portava uns 30 minuts i vaig trobar un ritme bastant còmode i reservant una mica pel final de la cursa que es quan sempre em trobo millor. Segur que anava dins dels 60 primers i ja em situava ja quasi ve al tram final de la cursa i es quan vaig canviar el ritme. Començant a passar gent i era dels pocs que corria cara amunt (sempre fent pauses caminant per recuperar-me). Continuava passant gent de les quals em costava molt retallar aquells metres que ens separaven. Quan vaig veure el pic de les Roies (situat uns 2444m) em va donar forces per continuar corrents, ja em faltava poc. Al final vaig marcar 1h 20m i em sembla que vaig arribar el 45.
Ara em tocava baixar, lo que més m’agrada.

Una dutxa i per avall (pa Tivissa) que dema teníem una piraguada.

M’ho vaig passar molt bé i vaig gaudir un cop mes de la muntanya. Va ser un bon entreno per la Cuita el Sol i per la gran cita d’aquest diumenge a Paüls.

P.D.: La classificació encara no l’han penjat i per això no se qui la va guanyar.

Salut i cames



By Adrià

miércoles, 13 de mayo de 2009

Pujada als Pallerols V2.

Sona el despertador. Avui toca la Sènia. Com sempre, el primer q faig és crucificar a l’Adrià, que ha estat el que m’ha ficat en aquesta història; després, m’aixeco.

Arribem a la Sènia, saludem a la gent, escalfem i…tret de sortida. Com de costum començo molt enrere, al costat de la calera i agafant referències (les que puc, perquè n’hi ha que tant aviat com sortim les perdo!). Li tinc respecte a la cursa, perquè són 30 km però vaig molt còmoda des d’un bon principi, cosa estranya, perquè als primers quilòmetres sempre pateixo. Així que com em sento bé dedico els primers km a la psicologia: és llarga, aniré tranquila, conec el perfil, he esmorzat bé, he dormit bé i com aquesta setmana no he pogut entrenar gaire…tinc ganes de córrer! Avanti!!!

Al km 12 guanyo posicions i amb això guanyo força, així que agafo els “cara amunt” (=allí on la merda ja no corre tant) amb ganes de no caminar, de manera que quan me’n adono…ja he passat l’últim pic i tot és baixada. Estic al km 23. De cop, sembla que les pedres hagin crescut: començo a ensopegar i a ensopegar (del cansament suposo), i ensopego tantes vegades que fins i tot em fa vergonya per qui porto darrera, que no sé si perquè no pot, o per no veurem més, es queda enrere.

Algú em diu que sol queden 2 km i vaig 4rta, crec que he deixat a la 5ena a uns minuts, estic millor posicionada del que m’esperava i a punt de sobreviure als 30 km. Si no fos pel mal de genolls, hauria fet els últims km a saltirons, però em fan tan mal que semblo més aviat un atleta de marxa atlètica.

Arribo a meta i el que més il·lusió em fa es veure a l’Adrià per dir-li que he pogut arreplegar uns puntets més per l’XTT! Tot un plaer mentre les companyes em deixin.

Salut i cames!

by Thais,

martes, 12 de mayo de 2009

La Pujada als Pallerols

La Pujada als Pallerols era la cinquena prova del circuit de curses de muntanya de les Terres de l’ebre.
A les 8:15 es dona el tret de sortida homes i dones junts (érem uns 100 corredors aproximadament). Amb principi la cursa havia de ser mes o menys lenta però va ser tot el contrari des de l’inici. Toneto i jo passàvem pel kilòmetre 10 a 5 min/km (ritme bastant alt per tractar-se d’una cursa de muntanya i a mes si la cursa tenia 31 kms i 1650 mts. de desnivell positiu, que a mi em van sortir 1160 mts.
Toneto i jo vam anar junts fins el kilometre 25 i posicionats entre els 30 primers (vam ser prudents ja que la cursa era llarga) despres d’haver pujat als Pallerols, punt mes alt de la cursa a partir d’aquí es quant Toneto em va “humillar”, baixant em va ser impossible retallar-li metros. Es un monstruo del descens!! Bueno van transcorre els kilòmetres fins quan ja estava a punt d’arribar a la Senia em giro, i veig al mestre Benavent. Que ja m’havia agafat i vam arribar junts a meta. Al cap d’un rato ens va arribar Rojals amb una bona classificació i la seva regularitat que el caracteritza. I desprès ens va arribar la Thais, la nostra gran font de punts i que gracies a ella ja ens fem conèixer. Enhorabona pel liderat del circuit!! jejeje

La classificació:

1 general VALERO EXPOSITO, MARIA REYES 3:23:48 (1era Veterà Femeni)
2 general SISTERE LLOP, MONTSERRAT 3:34:21(2era Veterà Femeni)
3 general GARCIA PECELLIN, AMPARO 3:49:54 (3era Veterà Femeni)
4 general PENTINAT PELEGRIN, THAIS 3:56:07 (1era Senior Femeni)
5 general FRANCES PANEA, Mª CARMEN 4:05:24 (2era Senior Femeni)
6 general BALAGUE CASTELLS, ANA BELEN 4:07:28 (3era Senior Femeni)

1 general EL QAYED, AHMED 2:30:55
2 general GINE CID, ALBERT 2:32:23
3 general RUBIO MARTICELLA, JOSEP LLUIS 2:35:20
...
15 general BORDERA QUINTANA, EDUARD 3:00:28 (13e Senior Masculi)
19 general TOMAS PERELLO, ADRIA 3:05:20 (15e Senior Masculi)
21 general BENAVENT MICOLA, JOSEP MARIA 3:05:32 (5e Veterà Masculi)
59 general ROJALS PENTINAT, JAUME 3:45:01 (48 Senior Masculi)

Ara fins a Paüls, que tindrem una gran representació d’extremeros de Tivissanos i Romans.

Ale ara a curtis!!

Salut i cames


By Adria

viernes, 8 de mayo de 2009

Nova adquisició Salomon Speed Cross

Feia uns quants dies que m’anava pel cap fer un escrit sobre el tema sabatilles de muntanya.


La meva ultima adquisició son les Salomon Speed Cross. Em sembla que és el que estava buscant des de fa molt temps. Ja que les Salomon X Pro 3D no m’han resultat molt agradables. La seva sola és duríssima, no amortigua gens, el seu grip(agarre) no es massa bo i la sola dura 2 telediaris. Tot això provat per terrenys abruptes i molt agressius, tal i com tenim a les nostres terres. Segur que amb terrenys com el Pirineu dona mes bon resultat.


Bueno,al que fa a les Speed Coss la primera impressió es molt bona. Ja que a la seva amortiguació es boníssima, te una sola molt tova. Una de les altres avantatges que li vec respecte a les X Pro 3D és que pesen poquíssim, son molt lleugeres. I pel que fa al ajust a la forma del peu, és perfecte.
Ja us contaré que tal m’han anat a la Senia.

P.D.: Espero que la gent es vagi animant fent petits escrits sobre les sabatilles que utilitzen.

Salut i cames!

By Adria

miércoles, 22 de abril de 2009

III Cursa de Muntanya Alta Segarra 2009

Aquest diumenge m’entres uns extremeros estaven a la representació d’entitats de Tivissa uns servidors (Toneto, la Thais i jo) ens vam desplaçar fins la població de Sanahuja (comarca de la Segarra) on es disputava la 1era cursa del circuit català.

Bon de mati, ja estàvem a puesto i el termòmetre marcava 2 graus positius(joder quina rasca). Vam fer els rituals de sempre, anar a buscar els dorsals, xerrar amb alguns coneguts, etc. A les 9 amb punt es va donar el tret de sortida de les noies i a les 9:15 la dels nois.

Aquestos de la segarra ens han sorprès moltíssim, ja que van confeccionar una cursa bastant dura i ens van fer gaudir d’un magnífic paratge. La cursa va ser un continu puja baixa puja baixa... la gran majoria de kilòmetres van transcórrer per sendera.Del tema senyalització perfecte i avituallaments també salvo algun que te’l trobaves desprès de la pujada.

Les nostres classificacions van ser molt bones menys la meva. Personalment estic una mica desmoralitzat ja que porto unes quantes curses sense que no em passi res, sino es una cosa es una altra. No se, haver si aquest cap de setmana a Xerta canvia el meu rendiment i la sort. Bueno aquí us deixo las classificació:

Eduard Bordera 2:39:17 25e (G.Masc) 20e(Masc.Senior)
Adria Tomàs 3:11:33 95e(G.Masc) 72e(Masc.Senior)
Thais Pentinat 3:44:56 15a(G.FeMaster) 10a(Fem.Senior)

Salut i cames
Ens veiem a Xerta!!

By Adria

martes, 24 de marzo de 2009

Proposta escapada cap de setmana – Esports d’aventura Maig i Juny

Socis, simpatitzants... (jejeje)

Ara que s’apropa el bon temps i el desglaç de la neu, que n’hi ha molta!! Que us sembla si fem una escapada d’un cap de setmana i gaudir d’esports d’aventura al pirineu?? Rafting, Hidrospeed, btt, vies ferrades, piragüisme, ponting, parapent...
Això es per fer un sondeig del “mercat” i saber quantes persones s’apuntarien!!

La data de l’escapada seria entre el Maig i Juny (s’ha de mirar el calendari de curses de muntanya, no??...jejeje)

Bueno aneu deixant les vostres propostes / opinions i anem fent llista!!!

Salut


Adrià

viernes, 6 de marzo de 2009

LA MARATÓ DELS ACOMPANYANTS

Tot i que ja casi fa una setmana, vull recordar la marató viscuda pels acompanyants dels extremeros desplaçats a Barcelona diumenge passat.
Per ser diumenge, lo dia va començar molt aviat.
A les 5:30 hrs del matí, esmorzar una mica i agafar el tren cap a Barcelona. Un cop allà, ajudar amb els dorsals i fer algunes fotos, desitjar sort a tots/es i quedar carregats amb les bosses que no havia donat temps a deixar a guardarropia.

Un cop s'inicia la cursa i l'avinguda Maria Cristina queda buïda de corredors, una mica de descans i temps per anar al km 12 (Gran Via) i esperar l'arribada de la marabunta.

D'allí en endavant, un no parar, esperar que passin Xavi, la Maria i companyia, buscar la parada de metro i després l'estació ideal per baixar i veure als nostres, buscar nous punts per anar-los veient i animar, trucades de telèfon, fotos, córrer......
Vamos, que Ricard i una servidora van ser la seua marató particular i s'ho van passar d'allò més bé, tot i que dilluns una servidora estava casi tant cansada com els que van córrer 42 kms.
Al final, tren de nou cap a Sitges i DINAR a casa Baqués.
Quant hi tornem?

martes, 3 de marzo de 2009

Cursa de muntanya de Miravet

Miravet era la població on celebrava la primera cursa muntanya del circuit Terres de l’ebre.
A les 8:20 aproximadament arribàvem una petita representació de l’Extrem Team Tivissa, Eduard Bordera, Eduard Alonso, Jaume Rojals, Carles Costa, Josep Mª Benavent, Thais Pelegrin i jo l’Adrià. Com que el dissabte ja havíem anat a recollir els dorsals, vam passar directament a les salutacions i abraçades dels amics de la muntanya que feia una mica de temps que no els veiem, com per exemple Xavi Espelta, Roger Margalef, Paco, Puça, Dídac. JotaBe,el mestre Farnos, la Reyes, i molts més que em deixo.
El recorregut de la cursa pràcticament era per sendera rustica al 100% i degut al temps humit que estava fent, feia que les pedres rellisquessin una mica. Els 19 kilòmetres amb un desnivell positiu 1000 metres va fer una cursa molt trenca cames. Amb una gran participació, uns 360 inscrits, un nivell d’organització i una senyalització perfecta 10 sobre 10, ens va fer gaudir d’una gran matinal.

I la nostra representació Tivissana va tenir una gran classificació.

8ª clas. Temps 2:28:17 THAIS PENTINAT PELEGRIN

28e clas. Temps 1:54:17 JOSEP MARIA BENAVENT MICOLA
31e clas. Temps 1:56:27 EDUARD BORDERA QUINTANA
65e clas. Temps 2:05:21CARLES ANGUERA MARGALEF
163e clas. Temps 2:38:17 JAUME ROJALS PENTINAT
179e clas. Temps 2:54:23 EDUARD ALONSO ANGERA
22e clas. Temps 1:50:42 ADRIA TOMAS PERELLO

Bueno… ara fins Sant Carles de la Rapita.

Salut i cames.

By Adria

jueves, 12 de febrero de 2009

Trekorientació 2009

Extremeros/es avui he rebut un correu electronic on informaven de la Trecko 2009, aqui us deixo l'informació rebuda per si algú l'interessa:

Bon dia Treker!

Ja tenim data per a la TREKO'09!!!
La nostra cita serà al Bosc de Poblet el diumenge 19 d'abril amb moltes novetats i alguna sorpresa.
Estigueu atents a la web perquè a partir de la setmana vinent hi trobareu tota la informació i el formulari per a l'inscripció.
Les places són limitades, no et quedis fora!
Ens veiem a la Treko'09!
Comitè organitzador del Trekorientació 2009
organitzacio@trekorientacio.com
http://www.trekorientacio.com/w
ww.dracactiu.com

By Adrià

martes, 3 de febrero de 2009

Setmana d'esquí a Tignes 2009



Bones extremeros and cia!

Dos integrants del Extrem Team Tivissa, la Thais i jo (adrià), varem fer una escapada del 24 al 31 als Alps Francesos, concretament a la població de Tignes, amb un gran complex d’esquí (Espace Killy, aproximadament 300 kms), una vila amb molta vida nocturna i amb molta gent jove.
El primer dia varem arribar sobre les 18 hores aproximadament on es podia apreciar que durant tot el dia havia estat nevant amb bastant intensitat. Varem descarregat tot el material al magnífic apartament, d‘uns 30 m2 jejeje
Varem sopar i havia a dormir perquè a l’un demà ens esperava el nostre 1er dia d’esquí.
Ens aixequem, mirem per la finestra i es podia aprecia el cel completament blau i que lluïa un magnífic sol pero amb una temperatura de -7 Cº. Desprès d’esmorzar ens calcem els esquis i agafem el primer telecadira i cap a munt. Tinc que reconèixer que el primer dia ens varem cansar moltíssim i ens costava respirar.
El segon dia va ser un dia grisot, frescot i nevadot. (com diu Tomas Molina) Jeje. Però igualment varem gaudir moltíssim. El tercer dia varem decidir d’anar a visitar la famosíssima vila de Chamonix (que la pròxima vegada que hi torni, serà per córrer el gran Tour de Mont Blanc). El quart, cinquè i sisè dia varem esquiar amb un sol esplèndid i gaudint d’unes magnifiques vistes del Alps, IMPRESSIONANTS! I el setè i últim dia va ser de vuelta pa casa, en aquest cas a Barcelona.
Aquest escrit es un resum molt resumit del que va ser la setmana. Ja que es va tractar d’esquiar, esquiar, esquiar i esquiar. Jejeje L’any que ve visitarem unes altres pistes d’esquí dels Alps.

I ara toca començar a preparar-nos a preparar físicament pel

Circuit Català de curses de muntanya i el Circuit de Terres de l’Ebre.

Apa fins aquí tot!

Salut i cames!


Adrià
P.D. Haver si pengem mes cròniques!! Que això esta molt parat...