miércoles, 13 de agosto de 2008

Marxa Nocturna de Tivissa a la Cala

Buenuu...la primera crònica de la Maria i el Ricard...quina responsabilitat, pero estremeros de que aneu? Penseu que per anar al darrera de tot, ens dona mes temps per pensar la KRONIKA per publicar-la al GRAMMA EXTREMERU? Doncs SI! En aquest cas, cal dir-ho clarament: l’últim trosset va servir per pensar MOLT, i si en teniu algun dubte aqui va aquest:

MANIFEST PELS DRETS DELS ANIMALS DE CORRAL EN TRÀNSIT CAP A LA COSTA

(el manifest s’ha de redactar algun dia d’aquests, de moment us passo la crònica de successos)

Bé, tot comença on ha d’encetar-se qualsevol bona història, o sigui a TIVISSA, una nit de dissabte en principi intrascendent: els quintos ja torrats son al voltant de la barra esperant la matinada, els psicòlegs s’enfilen a les teulades per buscar conversa, petits i grans son al carrer prenent la fresca i corejant consignes per desafiar la gravetat, l’extraterrestre de torn (ves per on, avui es un rumano) que intenta comunicar-se amb els estels enmitg del rebombori que organitzen tots els altres... o sigui una nit del tot normal si no fos perquè a la Baranova s’ha concentrat un ramat de cent vuitanta ànimes en “transhumància” cap a l’Ametlla de Mar. El problema es gros... al poble no hi queda cap pastor aquesta nit, i el ramat es una barreja de cabres (lleugeres d’equip, neguitoses amb ganes de fotre el camp) i d’ovelles (llanudes i manses volen marxar xino-xano). Una vegada s’ha senyalat tot el ramat, només queda una sol.lució, aviar tot el bestiar cara amunt, i amb una mica de sort, faran cap a la costa...dit-i-fet, un pastor forà acompanya el bestiar fins a la Llena, on el ramat s’enfila pujada amunt.

Els extremeros en principi, tenen la voluntat de comportar-se: seran gregaris fins a l’escorxador...pero son cabres amb pell d’ovella i quan arriben al coll de Monetze l’instint no pot mès, cames ajudeu-me costa avall... la tirada es maca, trobem un primer control bastant d’hora que recondueix el ramat i l’encara pel cami. Anem tirant en grup, tot fent sonar les esquelles que ens expliquen històries i fets fantàstics de la mística Tivissana contemporània...(l’Alonso us en farà cinc-cèntims en 15 Km.)

De sobte, sentim els xiulets dels autèntics pastors ...a la Devesa aquesta nit hi ha trobada nacional, i ens reben com cal: òstia ja sou aqui? Continuareu corrent fins a l’Ametlla? Au va! Voleu un glop de vi?...Ens alegrem molt de veure’ls, ens fem unes fotos i ja ens entaulariem amb ells si no fos perquè estan molt ocupats reconduïnt amb xiulets i esquelles tot aquest escampall que va de cara a l’Ametlla... naltros continuem el cami per anar a buscar el cotxe i retrobar-los a la marxa dels quintos de Tivissa.

A Frides trobem el segon control, on reposem forces amb l’equip encapçalat per la D.J. “Valentina de Luxe” and the Cala Company: entrepans, beure de capritxu, vi, galetes...ens aturem una altra bona estona per fer-la petar, finalment arrenquem farts i divertits, hem d’anar de marxa i la nit es curta...

Continuem corrents a ritme lleuger, aquesta part del recorregut es distreta seguint els camins fins al Mas de Rabassó on les coses es comencen a tòrcer, la pista asfaltada fa mes dur el ritme, i nomès som al quilòmetre 18, fem una tirada a peu fins trobar l’últim abeurador, on la menjadora es plena de galetes delicioses! Per sort deixem uns tres quilòmetres l’asfalt, seguint una pista de cantera que va pel fondo d’un barranc força fosc, en aquest punt comencem a notar el cansament. Finalment arribem a l’últim tram de carretera, ens queden uns set quilòmetres d’asfalt fins el final...els agafem amb resignació i anem tirant (uns mes que els altres) fins a l’entrada del poble. L’arribada al poliesportiu la fem com a ramat ben ensenyat que som, agrupadets i a mesura que hem descansat, cadascú cap al seu corral!

Bé això es tot, malgrat que l’últim terç asfaltat del recorregut desllueix una mica aquesta marxa, val a dir que l’esforç de la gent de l’Ametlla de Mar, anima a qualsevol a tornar-hi l’any que ve. La resta ja forma part de l’història contemporània de Tivissa: l’extraterrestre no va ser abduït, els quintos es van emborratxar encara mes, el DJ. Rojas va tancar la nit de marxa, i els companys eren al lloc de la cita (al ball a prop de la barra).

Salut cabretes...

9 comentarios:

Heura dijo...

Impressionant!
Boníssim!!

joaquim dijo...

osti, Maria , quina crònica més entretinguda. Heura, ja veus , el llistó, altíssim. Felicitats per la gran història que has contat, i a tots els extremeros, felicitats per la travesia, que tan bé ens ha narrat la Maria, una narradora de luxe. Estic impressionat ... molt bé. Ja tenim un bon "elenco" de conta-curses . Fins la propera.

bond dijo...

per cert, Romario, un gran contador d'històries, oi ??? ja veieu, uns tenen la fama, i Romario ....

eduard m. dijo...

Extremeros/es, no sé valtros, però sentint-ho molt, jo ja no tinc collons de fer més cròniques! Lo llistó no para de pujar i pujar! Brutaaaaal Ricard i Maria!
Amb el vostre permís, m'agradaria afegir tot allò que vaig viure dissabte a la nit. Aniré per parts:

- Per començar,un concepte que ha dia d'avui ja ens queda a tots més clar (eh Maria?):
Definició de luxe: [1696; del ll. luxus 'desviació, excés; luxe; llibertinatge']

m 1 1 Riquesa que hom desplega en les coses de la vida. Hi havia un luxe insolent, en aquella casa. Lleis contra el luxe. El luxe en el vestir, en la casa.

2 bé (o article, o producte, etc.) de luxe ECON Denominació donada pels economistes marginalistes a aquells béns l'adquisició dels quals només es fa efectiva a partir de determinats nivells de renda.

3 impost de luxe DR FISC Impost que incideix damunt els béns de luxe.

4 luxe asiàtic Luxe extrem.

2 p ext 1 Cosa supèrflua, no necessària, que hom té, usa o fa. Tenia el que cal per a viure bé, però sense luxes.

2 permetre's el luxe (de fer alguna cosa) Expressió usada per a indicar que allò que hom fa és un privilegi, un caprici, etc. Pot permetre's el luxe de llevar-se a les dotze. S'ha permès el luxe de refusar els diners.

3 fig Abundància, profusió, de coses en què hom pot fer de més o de menys. Ho explicà amb un gran luxe de detalls.

........

Amb una mica de nervis per tornar-me a vestir de corredor vaig viure les hores prèvies a la marxa. Pocs minuts després de que les campanes toquessin les deu de la nit, ens retrobem tots a la Baranova,amb moltes cares conegudes i ganes de fer-la petar amb gent que feia temps que no veia (xavi solé, los de la UEC, l'ilercavó de JB... i un seguit de corredors, ja que això de marxa o travessa ben poc, més aviat sembla una cursa... hi ha molt de runner!

Puntuals, tret de sortida i ens enfilem per la la Llena, on els frontals donen vida i llum a la sendera. A base de crits i rialles vam pujar l'unic sender per on transcorre la marxa. Es palpava que aquella seria una nit especial, una nit diferent.
Arribem al coll de Monetze i tot el que ens quedarà serà pista planera i amb descens perllongat.
Romario o rei du gol, com si d'un boc d'un ramat de cabretes es tractés, tira de veterania contant-nos històries vàries de Tivissa i d'alguns dels seus personatges. Nosatres com a bones cabretes,les escoltem encantats de la vida fotent-nos un far de riure!!

Arribem en un punt en que personalment em feia il.lusió passar, i no es cap al altre que el mas de la Devesa o lo de Peret de Déu, com vulgueu. A falta de 300mts per arribar al mas i sense veure llum a la vista, no m'ho penso dos vegades i a cop de xiulet (per constatar si los pastores fefo o peret hi eren presents) faig el xiulet clàssic pastoril en que sempre ens comuniquem i dècimes de segons després obtenim resposta a base de crits i més xiulets. Hi eren!
Somriures, salutacions i abraçades com si fes temps que no els haguessim vist. Increible! Foto de rigor i mos conviden a cafè a vi o a lo que vulguessem, però malauradament ens queda més de la meitat de la marxa encara per recorrer.
Resignats i sense pressa ens despedim on seguim corrent sota una gran nit estelada. Tot va sobre rodes.

Arribem al segon avituallament i allí mos trobem un grup de caleros (salta a la vista!!) i entre estos, una iaieta calera la mar de simpàtica, la Valentinaaaa! Mos fotem un far de riure pel seu tarannà i d'aqui sorgeix la definició de luxe. La Maria va quedar impressionada pel buffet de fato que alli hi havia (truita inclosa!) i la iaia Valentina li va agafar un carinyo especial a la Bordera, vamos, de luxe! Fotem un atraco de padre senyor mio en quant a maries príncipe, foto per al record, i seguim corrent.
Personalment estic xalant moltíssim, i passen los kmts rient i corrent sense adonar-nos.

Quan t'has despistat prou a base d'històries de Romario and company, ja estás a la recta final de la nocturna. Mos queden 6 kmts i començem a trobar-nos runners fatigats deambulant solitariament per la carretereta secundària que porta a la Cala. Amb la musculatura ja estressada i fatigada, fem pinya i tirem tots junts del carro per arribar com un bon ramat al pavelló de la Cala.
Després de poc més de 4 horetes, ens plantem a meta. Darrere queden 33 kmts, tots els masos vistos, totes les rialles compartides i totes les històries contades en una nit que invita a repetir, ya!

Ho sento pel rollo i felicitats a qui ho llegeixi (jo no ho faria) però desitjava soltar tot lo viscut dissabte!

abraçades extremes i fins la pròxima!!

Pit i collons

Heura dijo...

Mooolt bó, també.
decidit, jo plego de cronista. Que tot això és insuperable!!!
Però Edu, perquè no fas una crònica II i que tothom la llegeixi??

Sou uns putos cracks!

eduard m. dijo...

No, no, Heura jo dimiteixo, deciditttt! Al costat de la crònica d'ells, la meua es un far de riure! No hi ha color! ;)

Ja està bé com està! salut!

krusty dijo...

Eduard: "Ho sento pel rollo i felicitats a qui ho llegeixi (jo no ho faria)!"

Esta declaració és boníssima!! les cròniques també!! era la 1ra vgada q la feia pro l'any q ve si no passa res hi tornarem!! només me va saber mal, q al ser un "runner" o "cabreta", no vaig poder disfrutar massa dels avituallaments!! xq tot feia una pinta....

puça dijo...

Bones croniques nois i bona marxeta. El mateix que krusty, jo tampoc vaig disfrutar dels avituallaments però la meva mare que debutava en aquestes marxes hem va dir que el millor van ser els avituallaments. Ara ja toca pensar amb l'utmb esta era l'ultima prova que quedava al meu calendari. Per ultim la veritat es que quan us vaig veure entra al tunel fotieu un pam de goig tots juntets i amb l'equipació igual, felicitats.

somebody dijo...

酒店經紀人,菲梵酒店經紀,酒店經紀,禮服酒店上班,酒店小姐,便服酒店經紀,酒店打工,酒店寒假打工,酒店經紀,酒店經紀,專業酒店經紀,合法酒店經紀,酒店暑假打工,酒店兼職,便服酒店工作,酒店打工經紀,制服酒店經紀,專業酒店經紀,合法酒店經紀,酒店暑假打工,酒店兼職,便服酒店工作,酒店打工,酒店經紀,制服酒店經紀,酒店經紀