martes, 14 de octubre de 2008

3ª Cursa de muntanya de Tivissa

Fa un mes vaig començar a entrenar els caps de setmana, per poder afrontar millor la nostra cursa ja que he estat tot l’estiu vivint del cuento o sigui sense entrenar. Que tindrà l’estiu?? apart de que fa calor.... com diria Pocholo “esta noche fiestaaaaaa” jajaja

Bueno, per fi el dia ja arribat. El temps es amenaçador però de moment ens respecta. Al camping m’esperen els Extremeros/es i entre xerrades i salutacions em vaig trobant els ilercavons, els uequeros, els del Trote, els canareus, entre d’altres, en fi sinó la llista seria infinita. A les 9 amb punt es dona el tret de sortida, fem la volteta de rigor per dins el poble i d’allí ens enfilem cap al Grau. Ja estem posicionats al grup del davant, dic posicionats perquè anem l’Edu i jo. Les sensacions son bones m’entres anàvem guanyant altura fins arribar el Monegret, des de allí comencem la baixada pel barranc dels Fogasos. Anem avançant a bon ritme, devíem portar uns 4 o 5 kms i es produeix el fatídica lesió de l’Edu. Vaig sentir el “crec” del seu turmell, se’l havia torçat. A partir d’alli vaig tingué que continuar sol i lo pitjor es que em vaig començar a ratllar. Perquè lo que li havia passat a l’edu m’hauria pogut passar a mi, a partir d’aquí vaig ser molt prudent i vaig perdre “l’instint assesino” (és com si se’m ves mullat la pólvora)... Això que arribo al segon avituallament i em comenten que vaig dins dels 20 primers. Les sensacions son bones, no em noto ni cansat ni forçat ni res de res. Al cap d’una estona faig cap al pujador de la Conca, allí havia el tercer avituallament, faig un trago d’aigua i amunt. Després d’anar guanyant altura per fi ja començo la serra de la Creu, on ens avisen de que hi ha molt mala visibilitat per culpa de la boira i fort vent. Tal com he anteriorment em noto com si tingues la pólvora mullada, portava un ritme que ja m’estava bé sense forçar la maquinaria. Passem la roca foradada i la visibilitat era molt reduïda i fotia un vent... anem avançant kilòmetres un grupet de 4. fins que arribem al punt de que ens perdem, no veiem cap senyal. Lo més trist de tot això es que jo que soc del poble i després d’haver-hi passat 25 vegades per allí d’alt, NO EM SE ORIENTAR. Amb tot això que comencem a mirar pels voltants i res de res, devíem perdut uns 4 o 5 minuts fins que ens decidim de tornar cap enrere fins que trobem algú. A no res veiem que en passen uns quants, els seguim i au cara avall. No res, faltaven entre 500 o 800 metros per arribar al coll de Monetze. Ens dirigim cap als Borjos, tornem anar el grupet de 4 que ens havíem perdut i això baixant atrapem a 3 corredors, però aquests ens fan de tap i no ens dixen passar. Que tinc que dir d’això... resumint que ens varem xupar tot el baixador dels Borjos a darrere d’aquells. Això ja em va acabar de ratllar. Ja havia perdut tota possibilitat de quedar mes endavant. Bueno, després ja ens enfilàvem ja al últim tram “el pujador de la garita”. Això va ser una clatellada important per a molts. Jejeje Ja d’alt de tot a la Llena, només quedava la baixa que m’agrada més del meu poble, fins arribar a meta. Final 2:56 i 20a posició general.

Estic molt i molt content com a persona que l’hi agrada l’esport. Un altre cop la diada a estat Genial ni que el temps no ens acompanyes. Gracies a tots els col·laboradors i totes aquelles persones que han fet possible que gaudiu d’un diada així!!
I com a Tivissà i extremero em sento malament, perquè tenia com a objectiu quedar mes endavant i se que no vaig donar tot el que tenia. Ho sento, l’any que be ho intentaré fer millor.

P.D.: Duar cuidat i recupera’t aviat, Xavi A. això també va per tu. Una abraçada


Salut i cames



By Adrià

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Calerooo, bona crònica tio!
Amb lo bé que anavem los dos junts, eh? Tot i que si entrenessis tot lo que voldries... al igual t'agafem!!! i enhorabona, per que estar allà dalt entrenant lo que pots, té molt mèrit!! genètica¿? ;)

També voldria donar ànims a Romario, que sé de sobres la il.lusió que tenia per la cursa, lo fort que estava i fins la setmana abans va fer lo possible per córrer...

salut familia!

Anónimo dijo...

Adrià, quina llàstima que l'Edu és fes mal. El compartir una cursa amb un amic amb la sensació de que va molt bé és lo millor que hi ha. El David Duaigües i jo vam anar més de mitja cursa junts, inseparables. I sempre de reüll ens donàvem suport sense rivalitat amb ganes d'arribar junts. Em quedarà molt bon record.
Pel que dius us vau perdre on ens vam perdre nosaltres. De cara a l'any que ve s'haurà de remarcar per si ja boira...
Pel que fa al teu rendiment, no et preocupis, gent com lo Roger i tu que sou molt joves i teniu genètica per estar davant de tot quan us poseu a entrenar en serio sense preocupacions d'estudis, feina, pujar i baixar de la urbe i altres cabòries ens fareu la ratlla a tot el personal que de moment va per davant vostre. Això si, quan em facis la pell tracte'm amb respecte que lo yayo ja fa prou.
Si necessites alguna cosa, ja saps, un truc i lo que faci falta...
Per acabar i una vegada més, motes FELICITATS per l'organització de la cursa a TOTS els tivissans
Salut i força
A reveure

Anónimo dijo...

Salut familia!
Duar: Pos si xec, anavem massa bé!
Xavi: Ànims, segur que d’aquí poc tornaràs a rodar a tope!!
Joan F.: Està claríssim que cara l’any que ve es tindran que polint certs aspectes de la cursa. Poc a poc la farem una de les curses de referència a nivell català, com la de Paüls!!!
Ja saps que per mi, ets una de les persones que tinc com a referència i per lo tant sempre et tractaré amb el màxim respecte. Jajaja Ets un savi de la muntanya. Saps de tot i fas de tot, i tot set dona bé. Jo crec que la genètica la tens tu!!!! Però lo més important de tot això, és que sobretot ets una gran persona.
Salut companys.
Pd.: Fa dies que estic pensant amb lo nivell de corredors que hi ha per les Terres de l’Ebre. I crec que hi ha molt nivell, no? Toni Arbones, Albert Giné, Oscar Pinyol, Kiko Marti, Joan Farnos, Adolf Aguiló, entre d’altres que em deixo!! Les Terres de l’ebre al poder, jajaja