viernes, 11 de enero de 2008

Mor, Sir Edmund Hillary

Cinquanta-cinc anys després d'haver coronat el cim de l'Everest al costat de Tenzing Norgay, Sir Edmund Hillary torna, ara definitivament, a un cel que va ser el primer de tocar. Els dos alpinistes van assolir els 8.848 metres de la muntanya més alta del món el 29 de maig de 1953. El gran alpinista neozelandès tenia 88 anys.
Durant la primera meitat del segle XX hi havia de forta competència basada en l'orgull nacionalista entre els diferents països avançats per superar grans reptes i assolir els cims més elevats. Des dels anys vint i fins a principis dels cinquanta del segle passat es van succeir un seguit d'expedicions que van intentar sense èxit assolir el cim més elevat del món. Principalment van ser expedicions britàniques, però també ho van intentar els suïssos, canadencs i americans. Expedicions italianes, alemanyes o russes van intentar també altres cims de l'Himàlaia.
L'Everest és la muntanya més alta de la terra, amb els seus 8.848 metres. Està situada a la serralada de l'Himàlaia, a la frontera entre el Tíbet (actualment ocupat il·legítimament pels xinesos) i el Nepal. És coneguda com a Chomolunga en tibetà (Deesa i Mare de l'Univers) o com a Sagarmatha en nepalès (Cap del Cel).
Un dels intents llegendaris de fer cim va ser el que van protagonitzar George Mallory i Andrew Irvine l'any 1924. Es diu que van ser vistos sota el primer esglaó, al peu mateix de la piràmide del cim. Mai no s'ha pogut comprovar si van arribar o no al cim. Molts anys més tard, en una entrevista a Sir Ed Hillary, el periodista li va demanar si creia que Mallory i Irvine havien coronat. Hillary va respondre que no sabia si havien arribat o no, ara el que estava segur és que no havien tornat. Quina gran resposta! Quina lliçó d'humiltat! Ens ensenya que arribar al cim és només una part de la conquesta d'una muntanya, i no precisament la més important. O com ha dit algú altre: fer el cim és optatiu, tornar a casa obligatori.
Hillary era una persona senzilla, tot i haver aconseguit una de les fites més importants i anhelades de la història del muntanyisme: coronar el cim més alt de la terra. Mai va considerar Tenzig Norgay com un portejador, sinó com un company més de la cordada. La història està farcida d'un cruel racisme que ha situat Hillary com el gran muntanyenc que va fer el cim, però ell mateix ha dit sempre que la gesta la van assolir els dos, i s'ha esforçat a desfer el seu mite i valorar el treball de Tenzig. Tenzig Norgay va morir l'any 1986.
Fins i tot, una de les altres polèmiques desfermades és saber qui dels dos va trepitjar primer el cim. Mai no ho han volgut dir, i és una decisió que els honora. Algunes persones coneixedores del tarannà de Hillary han dit que probablement el sherpa Tenzig devia ser el primer, pel gran respecte que tenia Hillary pels sherpes, i pel caràcter gentleman de l'alpinista neozelandès.
La foto representativa al cim, només hi apareix Tenzig Norgay, ja que la va realitzar Hillary. No hi ha cap fotografia de Hillary al cim de l'Everest, ja que Tenzig no sabia utilitzar la càmera. En arribar al cim, el sherpa Tenzig va deixar com a ofrena unes taules de xocolata, i Hillary va deixar-hi una creu que li havien donat.
En diverses ocasions, Hillary es va mostrar horroritzat pel caire que estava prenent l'alpinisme actual, i especialment el gran nombre d'expedicions comercials que es dediquen a "portar" gent adinerada a dalt del cim talment una processó turística. Va criticar durament l'obsessió d'algunes expedicions i persones per assolir el cim, a qualsevol preu, fins i tot en un cas especialment dolorós en què una expedició va deixar morir un alpinista que havien trobat pel camí amb dificultats i a qui no havien ajudat.
A Nova Zelanda Hillary era probablement el personatge més conegut i admirat del país austral. Després de la gran gesta, va continuar practicant l'alpinisme a l'Himàlaia i també alguna expedició antàrtica, combinant-ho amb la seva professió d'apicultor. Va adquirir un gran afecte pel poble Sherpa, i va endagar diversos projectes de caràcter humanitari, com la fundació Himalayan Trust, que va construir hospitals i escoles, va abordar qüestions medioambientals i va contribuir al desenvolupament de la seva gent. Va ser una persona molt estimada i admirada pels propis sherpes. L'any 2003 el govern nepalès el va homenatjar en la commemoració dels 50 anys de l'ascensió.
En una entrevista als Estats Units l'any 1995, Hillary va dir: "Crec que el més important que he fet en aquesta vida no ha estat ni a les muntanyes ni a l'Antàrtida, sinó fent projectes al costat dels meus amics, el poble Sherpa. Les vint-i-set escoles i hospitals que hem creat són les coses per les que voldria ser recordat."
A més d'un gran alpinista i aventurer, Sir Ed, era una persona culta, humil i generosa, i així el recordarem.
Descansa en pau, Sir Ed.
Font: engarrista
By eduard

3 comentarios:

joan fc dijo...

Molt encertat posar un article de reconeixement a Sir Edmund Hillary. Gran alpinista i gran persona plena de valors.
Tots els que anem per la muntanya caminant, corrent, escalant, en bici, etc. hem de respectar tot el que hi ha i fomentar valors com companyerisme, voluntat, sacrifici, superació personal, reconèixer les limitacions... Deixar morir una persona per interessos alpinístics ho trobo repugnant igual que no atendre un corredor que necessita ajuda en una cursa de muntanya.
Del article em quedo amb "Fer el cim és opcional tornar a casa obligatori"
Salut
A reveure

eduard dijo...

Totalment d'acord Joan, crec que l'humiltat i la senzillesa de'n Sir Ed, vàren ser el seu "camp base" per arribar fins on va arribar.. abans persona, que alpínista. Tot això diu molt de com era!

Fer el cim és opcional, tornar a casa obligatòri.

Salut company!

somebody dijo...

酒店經紀人,菲梵酒店經紀,酒店經紀,禮服酒店上班,酒店小姐,便服酒店經紀,酒店打工,酒店寒假打工,酒店經紀,酒店經紀,專業酒店經紀,合法酒店經紀,酒店暑假打工,酒店兼職,便服酒店工作,酒店打工經紀,制服酒店經紀,專業酒店經紀,合法酒店經紀,酒店暑假打工,酒店兼職,便服酒店工作,酒店打工,酒店經紀,制服酒店經紀,酒店經紀