TRAIL ULLDETER

Córrer per la muntanya té un inconvenient: que no tens temps d´apreciar moltes de les meravelles que t'ofereix. Per això una bona opció és tornar- hi al cap d´un temps amb més calma. I és que l´indret on es va realitzar la cursa és d´aquells llocs on t'hi pots passar hores i hores mirant la seva grandesa.

Ulldeter, circ muntanyós del Pirineu Oriental situat al nord del municipi de Setcases (Ripollès), amb pics emblemàtics com el Bastiments, 2.881m., va ser l´escenari d´una cursa espectacular, potser amb pocs kilòmetres si la comparem amb altres ultres, però amb un desnivell acumulat increïble.

La carta de presentació van ser 52km i 4500D+ . 

Precisament potser els kilòmetres van jugar una mala passada a més d´un, confiats en què al ser una distància assequible, el desnivell es va convertir en un veritable calvari. Això ho demostra la gran quantitat d'abandonaments, una vuitantena.

Perquè es feu una idea, en els primers 8km fins al cim de les Borregues (2.691m.), les cames ja van acumular 1.500 m. de desnivell positiu i, creieu-me, aquesta va ser la tònica de tota la cursa.

Després de les Borregues, van anar passant un cim rere l´altre: Bastiments, Bacivers, Pic de la Dona, Roca Colom i, de postre, el Costabona.

Per tant us podeu fer una idea de la duresa de la cursa.

Sort que la companyia va ser tot un luxe. 

Així doncs en representació de l'Extrem Team Tivissa ens vam plantar a la sortida la Thais,  Xavi Alonso i el “Novato”, o sigui jo. La veritat és que a la Thais només la vam veure a la sortida, ja que ràpidament es va col·locar als llocs capdavanters fins arribar a Setcases on estava situada la meta. Primera classificada amb un temps impresionant: 9:51:39.

Després de 11:50:08 i de moltes emocions, patiments i sentiments indescriptibles vam arribar a Setcases.

Content, molt content i amb una gran emoció. Són algunes de les sensaciones que et passen pel cap arribant a la meta. Ganes de cridar, de plorar, d´abraçar…

Moltes gràcies Xavi, gran esportista i millor persona. Sense tu la cosa hagués sigut encara més dura, i no sé jo si…

I com no a la resta de l´equip, la part més important amb el seguiment que ens van fer durant tot el dia: Berta, Heura, Mari.

I per acabar d´arrodonir el dia, al vespre vam celebrar els cinc anys de la tot terreny de la Berta. F e l i c i t a t s!!!!

Agrair també a la Thais i al Roger tot el cap de setmana que vam passar plegats.

By Mallo