miércoles, 13 de octubre de 2010

V Cursa de muntanya de Tivissa - SÓC TIVISSANA!

Diràs que això d’escriure cròniques té cert paral·lelisme amb còrrer curses, on els primers quilòmetres, igual que les primeres línies, són els que més costen. I així mateix és com podria resumir la meva cursa, molt dura al principi i una segona meitat més suportable.

Em va costar molt entrar en cursa, més del que esperava, i aviat em vaig adonar que havia planificat malament la darrera setmana (aixxxxx les ansies d’entrenar em van jugar mala passada) a més d’algun que altre factor. Total, que a Monegrets ja patia de valent, la pujada a la Roca Verdura “ni te cuento”, i la Tossa…remate! Així que arribant al Barranc de les Covetes portava una trinxamenta de cames que em va fer baixar més o menys ràpid (pel que sóc jo) per no frenar. Ni codonyac, ni gels, ni isotònics…ja podia “entrar fato” que les cames no anaven.

Amb aquest mal principi, i trobant-me mal posicionada, la moral se’n va anar avall, però ja passada la Foradada, el pas de Xavi i Santi van marcar el “switch” de la meva cursa, i per fi em van arribar les ganes de “pelear”. No hi ha cursa que trobar-me amb Xavi (o millor dit, que ell em trobi a mi) no sigui l’espenteta que em fa falta! És genial! A més vaig tenir el plaer de rodar, des d’allí i fins al final, amb algú a qui reconeixeria per la veu però a qui no puc ficar ni nom ni color (quan corro miro a terra per no ensopegar), ni dorsal… No sé qui és, però gràcies!

Al Baixador de Pataca vaig xalar, i l’avituallament de la font de Vicentó (més que l’avituallament, els ànims de la gent de per allí) em va donar forces per pujar fins als Borjos i Fontanilles. Aquesta pujada es va fer dura… dureta… duríssima, així que em vaig permetre fer-la soltant tacos un darrera l’altre.
I a la fi, la Garita! mullada i llisquenta, i què? igual que la resta del circuit però amb butifarrada al final! Un luxe creuar l’arc entre la meva gent!

Felicitar tota la feina feta: de barret de copa! Espectacular la neteja de senderes (m’encanta el tram Ventall- Monegrets, la baixada de la Tossa i zona de Missamaroi), i el ben neutralitzades que van quedar algunes de les zones perilloses.
Per mi la Cursa de Muntanya de Tivissa és una cursa diferent. Evidentment perquè les nostres pedregoses muntanyes són les que són i a dia d’avui no les sabem aplanar (ni volem!). Però també per una organització casi impecable, a la que admiro per la forma com treballa, i sobretot pel nombrós grup de voluntaris (94!) que fan que aquest dia, sigui un gran dia de festa! Em sento molt orgullosa del meu equip, de la meva cursa, dels meus companys i amics, de les meves muntanyes i del meu poble. Si senyor, SÓC TIVISSANA.


Salut i cames!

Pd: I no cal ni dir, que res de tot això tampoc seria possible sense els corredors: els fenómenos de la Sènia, les màquines del Borges-Trail, els canareus, els uequeros, els caleros, els del trote… i així a tots i cadascún dels equips i corredors. Gràcies a tots i fins l’any que ve!

By Thais

7 comentarios:

Joel Garcia dijo...

Molt bona crònica Thais, i també molt bona cursa!
Enhorabona!
Gràcies a tots els que van fer possible que el diumenge de matí ens sentíssim com a veritables cabres!
Salut!

HEURA dijo...

CHAPEAU!
No fa falta dir res més.....

joaquim dijo...

Molt bona crònica, Thais, això d'escriure, quan ho fas d'alguna cosa tant gran com la del diumenge, surt millor encara. Felicitats a tots els tivissans i tivissanes. Heu deixat molt alt el llistó.

xavi dijo...

Que boooooooona!!
Ja ho saps, quant vulguis preparem una cursa junts.
Salut

xavi dijo...

Que boooooooona!!
Ja ho saps, quant vulguis preparem una cursa junts.
Salut

Anónimo dijo...

Thais, felicitats!!!!!segueix així que arribaràs lluny!!!

Biel dijo...

Hola Thais,

Jo sóc un Borges Trail, però dels que va de comparsa amb els dos cracks. Realment és una bona crònica i realment és una grandíssima cursa. Nosaltres que, com molts, ens fem un tip de curses, no acostumem a comentar-les tant. La Cursa de Tivissa, com la de Paüls, són diferents. Realment teniu un entorn envejable i el sabeu aprofitar per produir una autèntica cursa de muntanya. Us felicitarem les vegades que convingui i no ens cansarem i l'any vinent hi tornarem i aquell dia tornarem a ser TIVISSANS PER UN DIA.
Salut!