lunes, 1 de marzo de 2010

EL RETORN de TO, TONE-TO

Sol cal mirar “los altos mandos” de La Cameta Coixa per saber que aquesta cursa prometia, així q l’Eduard i una sevidora vam decidir tornar a les curses el dia de la Cameta. Pot ser perquè sé lo que ens ha costat, potser per totes les vegades que ens hem trobat i el primer que hem fet és preguntar-nos per les nostres respectives cames…la seva tornada em feia especial il·lusió, i no sóc jo sola qui sabia que no fallaria!

El meu primer i únic objectiu d’aquesta cursa era acabar-la i acabar-la bé, però tan aviat com va sonar el botzinasssssso, la meva ment va fer un “clec” i tots els meus pensaments conservadors se’n van anar a pastar fang. Les meves cames tiraven més de lo normal, i a mi em feia gràcia perquè sabia que aquell ritme no l’aguantaria, però les ganes de correr no em deixaven afluixar. Per dins m’anava rient, pensant “jaja a veure quan rato aguanto per aquí davant”. Vaig enllaçar aquest riure amb el següent, provocat per l’avituallament de Torres&Cia, tremendos! I després si que sí, pujada, marxa curta i pim pam a sumar km. Així vaig arribar fins l’Espelta, on la seva espenteta em va ajudar a seguir pujant i a començar amb les baixades tècniques, on m’ho vaig passar pipa! De nou, per dins anava pensant “ai ai ai que faré recte en algun tomb”. Segur que si m’hagués vist l’Adrià s’hauria ficat les mans al cap de veurem volar d’aquella manera jaja. La veritat és que recte no vaig fer, però un marxista de 2x2 no va ser a temps d’apartar-se i me’l vaig menjar amb patates. Ell va alucinar i jo no vaig poder aguantar el riure.

Finalment vaig arribar a l’última pujada, on vaig acabar de cremar l’última carbonilla que em quedava. M’havia passat l’avituallament per alt, perquè la massificació de la marxa tenia acaparada la zona i ni tan sols es veia la taula, així que vaig decidir tirar: primera i amunt!

Per la meva sorpresa no tan sols vaig complir el meu objectiu sinó que a més a més em van deixar pujar al podi. (Ale, puntets a la saca!) Felicitar a McDidac, al Benaiges i a tots els qui estan darrera la Cameta Coixa, per tota la feina feta i per la bona organització. Impecable senyalització, immillorable festassa. Com se nota que aquests van rodats! Mireu si són fins que fins i tot els tancacurses eren de caché! ;)

Salut i cames,

By Thais

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Felicitats pel pòdium Thais! vas fer una cursa espectacular!!! No se si et podré atrapar a la pròxima!

Felicitats també a la resta d'extremeros, la cosa promet aquest any!!!

Rut

HEURA dijo...

Felicitats a tots els extremeros/a, però sobretot als que retornaven......
Quin carrerón!
Venga, que com diu la Ruth, la cosa promet!

HEURA dijo...

Ei Thais!!!!
Una extremera entre uequeros!!
Olé!
Enhorabona crack!

jotabe dijo...

Molt bbbbbbbbbbbbb como una ola jejejejeee a rassssssss els xtt i sols encara calentat anims a tots i agafeu-vosssssss q venen curvesss i a gasssssssss