
Desde el bonic poble de
la Pobla de Lillet m'aixeco a les 4.30h de la matinada per anar a
Ordino, escenari de les
Buff Skyrunner World Series. Durant la semana prèvia a la cursa, decideixo fer nit a la Pobla, residència dels meus tiets i on encantats de la vida m'acolleixen d'allò més bé. Marcho de
Tivissa el dissabte passat pel matí i a dinar ja sóc per muntanyes del
Berguedà. A la tarde els tiets m'ensenyen l'encantador poble (recomanadissim), al final de la tarde fem uns beures i sopem d'hora, doncs al dia següent m'he de llevar d'hora, molt d'hora.
El diumenge és lleva mullat, ha estat plovent de valent durant tota la nit. A les 4.30h del matí esta tot tranquil i ja no plou. Esmorzar forçat (no tinc ni gota de gana), amb truita de pataques, suc de prèssec i embutit del Berguedà que estava de muerteeeeeee!!
A les 4.45h ja engegava la ranchera i camí d'Ordino. Tinc una hora i pico de camí. Tranquilament amb la música a tope i menjant platanos, em passa el viatje com si res. A les 7 i poc arribo a Ordino. El dia ja clareja, però el sol es resisteix a sortir. Durant el trajecte trobo molta boira i quan arribo aquesta és més espessa. Tot està mullat, em comenten que aquí a Andorra ha plogut de valent durant tota la nit.
Com sempre, em fico el traje de fatigues, estreno les meues super SALOMON XA PRO yellowwwww noves i vaig a buscar el dorsal i la bossa del corredor.
Torno a deixar-ho al coche i faig l'escalfament prèvi. M'esperen 26 kmts, de ben segur, els 26 kmts més durs que no hauré fet mai. El dia continua ben tapat i amb boira.
Es comença a palpar un ambientasso de l'hostia. Ante la soledadddd, trobo alguna cara coneguda com el
Xavier de Montbrió i como no membres de la
UEC Tortosa. Continuo escalfant de valent, quan per megafonia ens adverteixen de les males condicions meteorològiques en el punt més alt del recorregut. Confirmen que s'ha retallat un parell de kmts i de l'obligació d'utilitzar el paravent. Puc observar la gran cantitat de cracks que tinc al voltant (
Agustí Roc, Kilian Jornet, Angela Mudge, Corinne Favre.. entre altres)
A les 9.00h sortida per a les fémines. Mitja hora més tard ho fem nosaltres.
Tret de sortida. Sortim des de el camp de futbol d'Ordino, començem a correr pels carrers d'Ordino en direcció al sender que ens porta al Coll de les Cases. Només entrar al sender ja es palpa un altre tipus de bosc; de paisatge, de vegetació, tot ombrívol i verd de l'humitat que regna aquells paratges.
Iniciem aquest sender fins arribar als 2000 mts d'altitud. Ens endinssem en una mica de replà i quan dic una mica son uns metres i de nou tornem a pujar, aquest cop fins qüasi a 2800 mts per arribar al Pic de les Fonts. Duríssim, estic patint molt, i els músculs bessons ja els tinc de pícnic. Després, començem a fer un descens on remonto posicions. Seguim fent els descens per arribar al poble de Arinsal. Continuo remontant posicions, em sento fort. Però de nou, torna a pujar fins dalt (aqui em va matar). Començo a pujar tot sol. Psicologicament em vinc avall, allò està sent durissim, fins que aconsegueixo atrapar un grup de dos corredors, on el ritme que porten em va bé perque m'estiren i em refaig (per dir-ho d'alguna manera) fins que finalment decideixo abansar-los i continuar l'aventura tot sol. Al cap d'uns kmts em tornen a atrapar i es que el pujar encara em costa i més anant tot sol.
Fem el descens que ens porta al
Pla de l'Estany. Per cert, no cal dir, que el paisatge és de foto... impressionant senyors!! El sol finalment, fa acte de presència. Seguim corrent per arribar de nou al
Coll de les Cases i ara "només" queda descens, tobogans i baixades molt pronunciades. Torno a remuntar posicions. Probablement uns 8 corredors en pocs kilometres. Els quadriceps però, están a les últimes.

Estic apunt d'arribar a meta. Un cop més i com ja és habitual amb mi l'emoció s'apodera de mi. He patit com mai i he lluitat com sempre; l'esforç a valgut la pena. Entre un gran ambient entro a meta amb 3h53 minuts i el 121 a la classificació general.
(Foto: Kilian Jornet, guanyador del III Skyrace)
L'any vinent espero enrredar algun eXtremero/a, perque es impressionant, de debò, el paisatge, l'ambient.. tot genial.
Esperant la propera cursa, tot i que baixaré el ritme, començem la pretemporada de futbol.
Salutacions i bones Festes Majors a tots!!
SALUT I CAMES!!!!!!!!!