Expedició del Club Alpí K2 al Kangchenjunga
Òscar Cadiach (Club Alpí K2), juntament amb Iñigo de Pineda, el navarrès Patxi Goñi, el basc Julen Requeta i els aragonesos Fernando Rubio i Joan Riba, intentarà els propers mesos l’ascensió al Kangchenjunga (8.586m), el 3r cim més alt del món. Marxaran el dissabte 31 de març amb 12 persones més, que els acompanyaran en el tr
Òscar Cadiach (Club Alpí K2), juntament amb Iñigo de Pineda, el navarrès Patxi Goñi, el basc Julen Requeta i els aragonesos Fernando Rubio i Joan Riba, intentarà els propers mesos l’ascensió al Kangchenjunga (8.586m), el 3r cim més alt del món. Marxaran el dissabte 31 de març amb 12 persones més, que els acompanyaran en el tr
ekking fins al Camp Base de l’Everest.
Un cop allà, per aclimatar-se, faran l’Island Peak (6.189m), situat al bell mig del massís de l’Everest, davant la vessant sud del Lhotse (8.516m). En total, entre el trekking i l’aclimatació hauran esmerçat les tres primeres setmanes d’expedició, essent el 20 d’abril la data prevista per l’arribada a Barcelona dels participants en el trekking.
L’equip que intentarà el cim
Quan marxin els integrants del trekking, es quedarà a la zona l’equip format per Òscar Cadiach i Iñigo de Pineda (Club Alpí K2), Patxi Goñi, Julen Requeta, Fernando Rubio i Joan Riba (Club Esp. Rocko d’Almenar), que seran els que tractaran d’ascendir el Kangchenjunga. Segons les darreres informacions de què disposa Cadiach, no hi haurà cap altre expedició que intenti fer el cim durant aquells dies.
D’entre els components de l’equip, a banda del propi Cadiach, que és el català que més 8.000 ha coronat (10, amb repeticions), cal fer una menció especial Joan Riba, de només 19 anys, que formant part de l’expedició es convertirà en un dels alpinistes més joves que mai ha intentat aquest cim.
Riba és natural de Tamarite de Litera (Huesca), on resideix, i té un bon nivell tant en escalada en roca com en gel i mixt. També competeix en raids d'aventura, a banda de ser un bon esquiador de travessia i haver realitzat nombroses hivernals al Pirineu, algunes per vies de força dificultat i diversos sismils, com l’Aconcagua.
Íñigo de Pineda (Club Alpí K2) és natural de Barcelona. En el seu haver hi ha, entre moltes altres ascensions, l’Elbrus (5646 m) a Rúsia, el Kilimanjaro (5896 m) a Tanzània, el Cho Oyu (8201 m) i el Shishapangma Central (8016 m) al Tibet i l’Aconcagua (3 cops 2002 ,2006 i 2007).
El basc Julen Requeta i el navarrès Patxi Goñi formen habitualment cordada en les seves expedicions. Han escalat des de petits als Pirineus i els Alps, on han realitzat les rutes més clàssiques d’ambdues serralades: Aneto, Vignemale, Posets, Mont Blanc, Cervino, Monte Rosa... Entre una llarga llista d’ascensions, el 1998 prenen part en la 1ª cordada espanyola que ascendeix al cim del Pic Pobieda (7439m), a la serralada del Tien-Shan, el 7.000 més al nord del planeta. El 1999 coronen el Gasherbrum II (8035m), el 2001 assoleixen el cim de l’Everest (8848m) i el 2003 participen en una expedició al Broad Peak. El 2005 participen a la única expedició d’aquest any al Pic Makalu (assoleixen 7.500m) i el 2006 en la única a l’Spantik (Karakorum). L’aragonès Fernando Rubio ha estat sempre vinculat a la muntanya des de les seves diferents vessants: escalada en roca, en gel, esquí de muntanya… El 2004 participa en l’expedició al Pic Lennin i el 2006 participa en l’expedició a l’Spantik, juntament amb Requeta i Goñi.
L’Òscar Cadiach es natural de Barcelona tot i que resideix des de ben petit a Tarragona. Als 14 anys comença a practicar l’escalada en roca amb assiduïtat per partes de les nostres terres i als 22 anys ja és instructor de la Escola Catalana d’Alta Muntanya. D’entre l’extensa i variada llista de les seves escalades i expedicions més importants podem destacar la de l’any 1984 amb en Jordi Magriñá, any en què assoleix el seu primer vuit mil per Tarragona, el Nanga Parbat (8125 m) en tècnica alpina i per la paret més llarga del món, al Rupal (Pakistan).
L’any 1982 és seleccionat per a participar en la primera expedició catalana a l’Everest (Sagarmatha 8.848 m, Nepal –Banca Catalana) per la difícil aresta W on assoleix la cota de 8.500 m, degut a les adverses condicions meteorològiques i a la caiguda mortal d’un sherpa .
Cadiach ha ascendit 2 cops l’Everest sense oxigen, convertint-se en el primer occidental en escalar l’aresta Nord de l’Everest. L’any 1990 escala en solitari el Broad Peak Nord (7.650 m) i l’any 2004 lidera l’expedició al K2 “Catalans al K2 Magic Line” (8.611 m) , on s’aconsegueix l’ascensió d’aquesta emblemàtica i prestigiosa ruta, recorreguda tan sols en una ocasió.
La ruta dels anglesos
La via escollida pel Club Alpí k2 per coronar el Kangchenjunga, a la frontera entre el Nepal i el Sikkim, és la mateixa que van utilitzar els britànics George Band i Joe Brown el 1955 en la 1a ascensió que va arribar al cim. És coneguda com la ruta dels anglesos i transcorre per la cara sud de la muntanya.
Un dels trets característics d’aquest cim és el caràcter sagrat que li atorguen les creences locals, que situen en la cúspide d’aquest gegant de l’Himàlaia la morada d’un déu. Per aquesta raó, tant en la primera ascensió que s’hi va fer com en moltes posteriors, no s’ha trepitjat el cim i s’ha respectat la creença quedant-se només a uns metres. No obstant, el cim ha estat trepitjat en l’actualitat en diverses ocasions.
Òscar Cadiach, tot i afirmar que el Kangchenjunga no és el 8.000 més perillós, és conscient de les dificultats amb què es trobaran, ja que “és una muntanya molt exposada, amb molta neu i moltes esquerdes, i tot això es mou. La major dificultat és saber catalogar l’estat de la muntanya, si està perillosa o no, un cop estàs allà.”
Cal destacar que el Kangchenjunga està força allunyat de les rutes de trekking més freqüentades. És el 8.000 més oriental de tots i el massís en que està situat està relativament aïllat, sense muntanyes d’altitud semblant que la protegeixin mínimament del vent. Així, les condicions meteorològiques son generalment dolentes i totes les seves rutes són complicades i exposades.
Els expedicionaris no utilitzaran oxigen, un fet destacable si tenim en compte que, al contrari d’altres 8.000 que a la part final tenen passos menys difícils, el Kangchenjunga no dóna cap treva en els trams de més altitud i manté la dificultat fins al cim.
Mentre que el trekking d’aproximació i l’ascensió seran íntegrament a peu, un helicòpter podria recollir els 6 alpinistes al Camp Base per dur-los de tornada, sempre que les condicions meteorològiques ho permetin. La tornada a Barcelona està prevista per l’1 de juny de 2007.
Informació facilitada per Òscar Cadiach (Club Alpí K2) i http://www.explorersweb.com/
Un cop allà, per aclimatar-se, faran l’Island Peak (6.189m), situat al bell mig del massís de l’Everest, davant la vessant sud del Lhotse (8.516m). En total, entre el trekking i l’aclimatació hauran esmerçat les tres primeres setmanes d’expedició, essent el 20 d’abril la data prevista per l’arribada a Barcelona dels participants en el trekking.
L’equip que intentarà el cim
Quan marxin els integrants del trekking, es quedarà a la zona l’equip format per Òscar Cadiach i Iñigo de Pineda (Club Alpí K2), Patxi Goñi, Julen Requeta, Fernando Rubio i Joan Riba (Club Esp. Rocko d’Almenar), que seran els que tractaran d’ascendir el Kangchenjunga. Segons les darreres informacions de què disposa Cadiach, no hi haurà cap altre expedició que intenti fer el cim durant aquells dies.
D’entre els components de l’equip, a banda del propi Cadiach, que és el català que més 8.000 ha coronat (10, amb repeticions), cal fer una menció especial Joan Riba, de només 19 anys, que formant part de l’expedició es convertirà en un dels alpinistes més joves que mai ha intentat aquest cim.
Riba és natural de Tamarite de Litera (Huesca), on resideix, i té un bon nivell tant en escalada en roca com en gel i mixt. També competeix en raids d'aventura, a banda de ser un bon esquiador de travessia i haver realitzat nombroses hivernals al Pirineu, algunes per vies de força dificultat i diversos sismils, com l’Aconcagua.
Íñigo de Pineda (Club Alpí K2) és natural de Barcelona. En el seu haver hi ha, entre moltes altres ascensions, l’Elbrus (5646 m) a Rúsia, el Kilimanjaro (5896 m) a Tanzània, el Cho Oyu (8201 m) i el Shishapangma Central (8016 m) al Tibet i l’Aconcagua (3 cops 2002 ,2006 i 2007).
El basc Julen Requeta i el navarrès Patxi Goñi formen habitualment cordada en les seves expedicions. Han escalat des de petits als Pirineus i els Alps, on han realitzat les rutes més clàssiques d’ambdues serralades: Aneto, Vignemale, Posets, Mont Blanc, Cervino, Monte Rosa... Entre una llarga llista d’ascensions, el 1998 prenen part en la 1ª cordada espanyola que ascendeix al cim del Pic Pobieda (7439m), a la serralada del Tien-Shan, el 7.000 més al nord del planeta. El 1999 coronen el Gasherbrum II (8035m), el 2001 assoleixen el cim de l’Everest (8848m) i el 2003 participen en una expedició al Broad Peak. El 2005 participen a la única expedició d’aquest any al Pic Makalu (assoleixen 7.500m) i el 2006 en la única a l’Spantik (Karakorum). L’aragonès Fernando Rubio ha estat sempre vinculat a la muntanya des de les seves diferents vessants: escalada en roca, en gel, esquí de muntanya… El 2004 participa en l’expedició al Pic Lennin i el 2006 participa en l’expedició a l’Spantik, juntament amb Requeta i Goñi.
L’Òscar Cadiach es natural de Barcelona tot i que resideix des de ben petit a Tarragona. Als 14 anys comença a practicar l’escalada en roca amb assiduïtat per partes de les nostres terres i als 22 anys ja és instructor de la Escola Catalana d’Alta Muntanya. D’entre l’extensa i variada llista de les seves escalades i expedicions més importants podem destacar la de l’any 1984 amb en Jordi Magriñá, any en què assoleix el seu primer vuit mil per Tarragona, el Nanga Parbat (8125 m) en tècnica alpina i per la paret més llarga del món, al Rupal (Pakistan).
L’any 1982 és seleccionat per a participar en la primera expedició catalana a l’Everest (Sagarmatha 8.848 m, Nepal –Banca Catalana) per la difícil aresta W on assoleix la cota de 8.500 m, degut a les adverses condicions meteorològiques i a la caiguda mortal d’un sherpa .
Cadiach ha ascendit 2 cops l’Everest sense oxigen, convertint-se en el primer occidental en escalar l’aresta Nord de l’Everest. L’any 1990 escala en solitari el Broad Peak Nord (7.650 m) i l’any 2004 lidera l’expedició al K2 “Catalans al K2 Magic Line” (8.611 m) , on s’aconsegueix l’ascensió d’aquesta emblemàtica i prestigiosa ruta, recorreguda tan sols en una ocasió.
La ruta dels anglesos
La via escollida pel Club Alpí k2 per coronar el Kangchenjunga, a la frontera entre el Nepal i el Sikkim, és la mateixa que van utilitzar els britànics George Band i Joe Brown el 1955 en la 1a ascensió que va arribar al cim. És coneguda com la ruta dels anglesos i transcorre per la cara sud de la muntanya.
Un dels trets característics d’aquest cim és el caràcter sagrat que li atorguen les creences locals, que situen en la cúspide d’aquest gegant de l’Himàlaia la morada d’un déu. Per aquesta raó, tant en la primera ascensió que s’hi va fer com en moltes posteriors, no s’ha trepitjat el cim i s’ha respectat la creença quedant-se només a uns metres. No obstant, el cim ha estat trepitjat en l’actualitat en diverses ocasions.
Òscar Cadiach, tot i afirmar que el Kangchenjunga no és el 8.000 més perillós, és conscient de les dificultats amb què es trobaran, ja que “és una muntanya molt exposada, amb molta neu i moltes esquerdes, i tot això es mou. La major dificultat és saber catalogar l’estat de la muntanya, si està perillosa o no, un cop estàs allà.”
Cal destacar que el Kangchenjunga està força allunyat de les rutes de trekking més freqüentades. És el 8.000 més oriental de tots i el massís en que està situat està relativament aïllat, sense muntanyes d’altitud semblant que la protegeixin mínimament del vent. Així, les condicions meteorològiques son generalment dolentes i totes les seves rutes són complicades i exposades.
Els expedicionaris no utilitzaran oxigen, un fet destacable si tenim en compte que, al contrari d’altres 8.000 que a la part final tenen passos menys difícils, el Kangchenjunga no dóna cap treva en els trams de més altitud i manté la dificultat fins al cim.
Mentre que el trekking d’aproximació i l’ascensió seran íntegrament a peu, un helicòpter podria recollir els 6 alpinistes al Camp Base per dur-los de tornada, sempre que les condicions meteorològiques ho permetin. La tornada a Barcelona està prevista per l’1 de juny de 2007.
Informació facilitada per Òscar Cadiach (Club Alpí K2) i http://www.explorersweb.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario