martes, 26 de mayo de 2009

Cursa de Pauls

Em toca fer la crònica, que .......ns.

Es diumenge i sembla que faci'm concentració, ens trobem quan la majoria van a dormir, i anem a Pauls, avui lloc de concentració dels corredors de muntanya de les nostres terres, amants de la natura, del patiment, de lesforç, i de la superació.

El dia es perfecte esta una mica tapat s'escapa alguna gota però només alguna, fa una mica d'aire, en alguns punts i hi ha una mica de boirina, llàstima perquè aquesta no ens deixa disfrutar de més paisatge.

Arribem a Pauls trobem els companys, perfecte per la foto de família, encara fem bones cares, agafem els dorsals ens preparem, primer surten les noies i després sortim els nois.

A la sortida fem un tomb pel poble per tal d'estirar la curs, ens intentem situar bé per no tenir embussos al començar els senders, i pugem el primer dels sis pics, es una cursa molt tècnica sempre per senders amb 3800 metres de desnivell acumulat, sense cap mena de dubte la més dura que he disputat fins ara, també la més bonica, per la diversitat de muntanya, crestes i boscos vells, amb senders nets i bonics amb baixades tècniques, i pujades que gairebé quan t'atures per mirar el cos se'n va cap enrere, passant entre mig de les roques abans de coronar la Mola Grossa, crestejant al Montsagre i gairebé esgarrapant al terra per pujar a la Punta de l'Aigua, en fi grans dificultats, les quals donen molt mèrit a tots els companys qua l'han pogut disfrutar fins al final.

Com deia em situo bé al començament de la cursa intento reserva'm una mica però al mateix temps d'agafar un ritme bo per poder apropar tant com pugui als corredors que estan situats davant, transcorren els quilometres però no tinc sort i se'm comencen a carregar les cames, les pujades son duríssimes, i tinc que baixar el ritme per un moment penso en abandonar la cursa però s'ha d'apendre a patir vaig baixant, encara es pitjor baixo més malament que de costum, estic decebut en mi mateix tinc ràbia per no estar millor, contra les meves cames, perquè no porten el ritme que m'agradaria, vaig veient desaparèixer els rivals que tinc davant intento no gira'm, darrere ve tota una filera extensa de corredors, es hora de mirar endavant i anant fent una paseta i desprès un altra, començo l'ultima baixada i la més llarga, i la gent dona tot el que té i vaig veient com em passen vaig donant pas, el pròxim dia espero que me'l donin a mi, a un parell de quilometres del final em passa l'Adria, ell almenys ve fort i li dic que en pot agafar un parell, que s'espavili, acabo de baixar amb companyia d'un jutge que es dirigeix a l'arribada, un cop allí a esperar als companys.
Van arribant tots, en cara de cansats però contents d'haver acabat, però amb un degoteig de noticies, en l'estat de la Thais, primer que li feia mal el genoll, i desprès que ha hagut de plegar, a més a més un cop abandonada la cursa, va haver de baixar tota sola per un camí sense senyalització, i espavilant-se per ella mateixa.
Thais,esperem que et recuperis aviat, i no tinguis pressa jo també faré uns dies de descans.

Classificació

                                                                  
9 Maria Bordera Bordera                     4:03:24 

32 Adria Tomas Perello                        2:51:48
34 Eduard Bordera Quintana               2:53:44
44 Josep Mª Benavent Micola             2:59:38
149 Xavi Alonso Anguera                     3:26:11
150 Josep Mª Gonzalez Pentinat        3:26:11
179 Joaquim Pujol Sarroca                   3:32:19
183 Javi Gonzalez Rebolo                     3:33:00
190 Jaume Rojals Pentinat                   3:34:38
206 Antonio Silva Hidalgo                    3:37:54

Enhorabona a tots, salut i cames extremeros.
P.D. Un poc llarg by Toneto

1 comentario:

Adria dijo...

molt bona cronica Crack!!! Toneno, jo se que tens molt potencial que mostrar i estar entre el millors!!! Segur!! Anims i seguim el curtiment!!